Després de força dies de no anar a cap concert arriba un finde en que divendres i dissabte de concert. Una mica en la línia del "Querias caldo?…" però en el sentit bo de la frase. El divendres, tot i el baixón físic i mental i la apatia típica dels divendres per la tarda, al final vam trobar la força per movilitzar-nos i anar a ‘El Mundo Caníbal’ a veure
el concert de 08001. El nom correspòn al codi postal del barri del Raval de Barcelona d’on són la majoria dels músics del grup. Bé, de fet hi viuen, però les seves arrels són ben lluny ja que són inmigrants de diversos paisos. La mescla és txulíssima, i molt arreglada, tant aviat toquen sons nord-africans com flamencs i porten un muntatge molt currat, sobretot amb la projecció
d’imatges durant el concert. I això que es veu que porten poc temps actuant i aquest estiu un dels cantants sempre havia de preguntar quan havia ’entrar…Els ha sobrat temps per assajar , el concert va ser brutal.

I el dissabte, amb el munt de opcions que hi havia, al final la més precipitada va ser la que va triomfar. Anar al
concert de Pauline en playa (entrevista )a la Sala Apolo. He de dir que tot i que tenia de feia poc tots els discs, amb prou feines els havia escoltat i tret de la que sona més a la radio, no coneixia cap canço. I ara buscant links per posar, m’assabento que el grup el lideren Mar i Alicia, que són dues germanes de Gijón i que abans estaven en un grup que es deia UnderShakers (clickeu que hi surten fotos molt bones de’elles). El nom es veu que el van treure del nom de una película de Eric
Rohmer , ens haurem de posar al dia…L’últim disc es diu ‘Termitas y otras cosas’

Al concert hi vam arribar mitja hora abans i no hi havia gaire gent, molt poca de fet, hi havia partit de futbol…la mitja horeta d’espera vam poder fer un viatge curt. Com es pot veure a les fotos, estava a primera fila i les tenia just al costat, s’arribava a veure la tensió a les mans quan tocaven la guitarra. També he de dir que em van agradar més al concert que al disc, però suposo que això s massa normal com per aportar alguna informació, tot sempre mola més en directe. Desprs d’algunes revelacions místiques que vaig tenir a mig concert, vam anar a parar a un lloc que es diu l’atelier (o algo així) . Era un lloc que no era pas un bar,ni una discoteca, ni un pub, pero vam pagar 4euros per entrada i consumició. Un numero poc rodó, però vaja. A dins hi havia molta gent apilonada en una mena de safareig on hi havia música així de ‘guais’ (no sé com dir-li, guais és el que més s’escau) i una noia pintava per darrera, amb les mans, un plàstic transparent. Tot plegat va ser molt suggerent i et trobaves com en una mena de somni….s’haurà de repetir.

Bé, que com a resum, un cap de setmana diferent, complet i molt ben aprofitat. Ah, si ,és veritat, lo del marrón que deia l’altre dia….tot va anar força bé, almenys per a mí. Per altres no tant…

PD: les revelacions místiques de mig concert ja les dir un altre dia.

sona: Pauline en la Playa – Me acurruco

A vegades cal tancar la porta.

Ahir vaig anar a a veure 08001. Imagineu-vos-ho….

sona: Death cab for cutie – This is the new year

Bé, parem una mica, baixem voltes perque comencem a estar als límits de la resistènciafísica i mental. Escriuria alguna cosa, però com que fa quasi una setmana que no ho feia, no s ni per on començar, anem a pams, però.

Aveure…, el dilluns va ser un dia força dolent, com pocs, sort que al final vaig anar amb el Raul a escampar la boira i al final no va estar tant malament

El dimarts vaig acompanyar al Xavi, l’Albert i la Mercè a l’estació de França a comprar els bitllets de interrail per la setmana que ve. Jo, per seguir en la linia dels impresentables no ho vaig fer perque encara no tinc ben clar com acabara de sortir la cosa de les vacances, espero que aquest dilluns que ve, les coses s’aclareixon. Més tard, vaig anar a veure el concert de Morcheeba al Poble espanyol amb el Xavi , la Mi i la Eli. Jo no hi havia anat mai al Poble espanyol i he de reconeixer que és un lloc molt txulo, tot i que no hi vaig donar gaires voltes. Després de sopar un frankfurt deplorable (la dieta a prendre pel…) que em va costar un ull de la cara i fer unes birres a 3€ , va començar el concert. Molt tranquis, sense agobios de gent, amb alguns moments molt guais i altres no tant, sobretot quan la guitarra es va espatllar i van estar tres cançons sense, al final van haver de parar i tot, però la cantant va improvisar amb una versió a capella del Summertime que va ser brutal. Desprs d’una hora i mitja, cap a casa, previa visita al Morrosko per passar llista.

El dimecres, molt cansat tot el dia, vaig anar adormit per tot arreu, al curset del matí, a la feina, una mica més i em sobo allà al mig. Al vespre, al curset d’astronomia si que em vaig arribar a dormir, però com que estava a l’ultima fila i estava fosc per les diapos, només em va veure el Xavi. Sortint, cap al Morrosko falta gent. Allà ens vam trobar amb la penya. Chupitos de la risa i cap a casa

ufff, el dijous, hi havia convocada una Tarrak i un sopar, dsprés de donar records a l’Antonio i fer els comptes durant mitja hora, anem al Tramuntana a sopar. Obviament no hi cabiem pas i ens vam esperar força estona, que va passar ràpid perquè vam estar fent l’orni per allà. Després de seure a taula,estavem tant apretats amb els veins de taula que ens hi vam acabar fent amics, (a veure qui em pot passar la foto del petó) . Sortint vam anar al Tombstone a fer unes cervesetes i capa casa. Per aquells que pateixin sobre les proves gràfiques dels fets succeïts al pati del Tombstone, els diré que tots els negatius han estat eliminats, així com també totes les copies en paper existents. La seva reputació present i futura esta en bones mans….

Divendres, ja falta menys, ahir era el dia que tornavem altre cop a la barceloneta a fer una paella, aquest cop per despedir en Gaby, que després de mogollón de temps i històries, al final ha près la gran decisió de marxar de la feina. I està per veure’l, tothom li diu que fa una altra cara, i és veritat.

Doncs bé, que vam anar al mateix lloc que l’última vegada. Ens va atendre una altra cambrera, tot i que estavem a la mateixa taula i que estava treballant, sera que li vam donar massa la tabarra? no m’estranyaria gens que quan ens va vaure, perque ens va reconèixer, li entrés un mal de panxa sobtat. Aquesta vegada erem més i al final, no vam anar a treballar a la tarda, ningú. Ens vam apalancar al txiringito que hi ha a la sorra a prendre la fresca i contemplar el paisatge. Segur que feiem una fila…Ms tard, vaig anar a la última sessió del curset d’astronomia, tot i que em feia una mica de mandra, pero vaja, i després, com no, al Morrosko. Allà es van gestar les causes del mal de cap que tinc avui, més tard es van acabar de perfilar al Barro, d’on al final em vaig perdre i després de buscar a la penya com si fos un nen perdut al supermercat, vaig decidir marxar.

En resum, una setmana a tot tren, potser massa i tot, a partir d’ara m’hauré de dedicar a altres coses més profitoses, perque avui ho tinc tot per fer a casa i em fa un pal…Vaig a veure si puc penjar totes les fotos, perque no se pas com organitzar-les, em sembla que haurè de fer que el slide de les galeries sigui un arbre ‘collapsible’ que se’n diuen….Bé, ja he penjat les fotos, quina feinada.

sona : Ojos de brujo – Tiempo de solea

Aquest vespre, a les 9, me n’aniré a veure estrelles al Coll d’Estenalles. Ara mateix estic fent temps, i tot i que no tinc res a fer, no se pas que escriure, la pantalla em crida pero no sé per on tirar. Es igual, que ja he penjat les fotos de dijous quan vam celebrar l’aniversari de la Mi a ca seva i al Morrosko, total 200 fotos o així. quin descantille! només he tret les que no es veien en absolut, o sigui que ho he deixat en 175.

Ahir va ser un dia de casualitats , de tant en tant en surt algun, no van ser grans casualitats, però no va estar malament. El ‘libre albedrio’ no deixa mai de sorprendre’m.

sona : Ben Harper – Diamonds on the inside