Hi ha dies com avui que no és que pensi que sóc ‘gilipolles’ sinó que mirant-me des de fora veig que ho sóc o com a mínim actuo com si ho fos, així si és veritat el que deia en Forrest Gump: “tonto es el que hace tonterias”, doncs ja ho tenim. El que no acabo d’entendre és perque em sento bé. Vaja, aleshores deu ser que que segur que si, i espera’t.
Yann Tiersenn – La Noyee
Aquesta nit m’han dit una frase que al sentir-la he pensat, aquesta la poso a la web, el quepassa és que la he oblidat.
Tricky – sex drive
Ja porto un temps que vinc pensant d’agafar hàbits nous, sobretot per mirar de frenar l’entropía que em governa. El fet d’endreçar l’habitació i canviar els mobles n’és un primer exemple. El dijous passat vaig anar a veure una dietista per mirar de posar frè al colesterol estratosfèric que tinc, el dilluns que ve torno a veure-la per que em doni un seguit de recomanacions, sense arribar a ser un règim perque ja li vaig dir que no el faria. A més a més, el dilluns penso tornar a posar el despertador a les set del matí per posar a prova la voluntat i veure si sóc capaç d’anar al gimnàs. I d’entre un d’aquests hàbits nous que m’he proposat hi ha el tenir la correspondècia organitzada i al dia. Aquesta tasca consisteix en diversos passos:
El més curiós d’aquesta tasca és que m’he assabentat que timofonica em va enviar una carta el novembre del 2003 (tenia molt molt molt correu acumulat) dient que si no donava el meu consentiment exprés per a que no escampessin les meves dades a tort i a dret els enviés una carta. Fills de la grandíssima!!! Ara entenc totes les cartes de coses raríssimes que he hagut de classificar durant dues hores. Colla de pòtuls!!!De totes formes no tot és dolent, també he rebut una carta d’agraïment d’una ong per haver fet un donatiu per lo del tsunami, molt lloable.
Mereix un comentari apart la gran quantitat de cartes que envien els del banc, sempre plenes de propaganda d’un munt de coses, que si tasses de no se què, assegurances de vida, plans de pensions, bicicletes, ofertes supera avantatjoses vàries que no puc deixar escapar…tot això acompanyant un paperet petit que conté la escassíssima informació que interessa, ja que normalment ja ho saps si vas treure no sé quant del caixer. Jo ja els vaig dir que no m’enviessin cartes, però es veu que les promocions van a part. Fins aquí és el que hi ha, però el que em reventa de tot aquest spam és que per a certes txorrades em truquin al mòbil i quant hi ha alguna cosa important ni m’avisin. Collons, si els de l’aigua es queixen d’un impagat i em diuen que em tallaran l’aigua, els del banc no em podien haver avisat per telèfon o email urgentment, o pagar-m’ho i cobrar-me els interessos del descobert?!?!?!?(donant les gràcies, clar). Com és que alguns carrecs et deixen en negatiu i després per trenta euros et volen tallar la llum o l’aigua. De veritat que no ho entenc, no sera que no sóc bon client, que em van enviar una carta que de tant bo que n’era em donaven un joc de tasses que te cagues de uniques….
Talking heads – Sax and violins
Ultim dia de vacances. Que ràpid que passen!!. Des que vaig tornar de Londres no he fet gairebé res. El dilluns el vaig passar dormint. El dimarts el vaig dedicar a no fer res de res perque em venia molt de gust. El dimecres vaig estar fent neteja de l’habitació durant tot el dia, no pas perque anés lent sinó perque feia molt de temps que ho tenia pendent i no es podia ni fer un pas sense trepitjar alguna cosa. Ahir vaig estar per casa mirant la tele i atenent a les visites a l’hora de dinar i anar a fer una cerveseta per la nit. Avui ha anat a l’Ikea amb l’Ester a fer gasto. Ja tenia ganes de jubilar l’armari reciclat que tinc per un més faixion i de pas permetre’m el luxe d’adquirir uns prestatges que m’agraden molt. No és que sigui molt assidu a aquesta gran superfície comercial però he de reconèixer que els preus son molt assequibles, sobretot si es mira a una botiga de mobles convencional. Potser és perque hi he anat poques vegades, però em crida molt l’atenció el fet que els mobles i tots els complements estiguin presentats com si es tractés ben bé de la casa d’algú, i segons en quin angle ho observis t’oblides que estas en un centre comercial, per un moment penses que és casa teva, t’asseus al sofa i mires una tele de plàstic on no hi fan res de bo, potser podries anar a veure que hi ha a la nevera o anar a fer una pixaradeta al labavo, funcionarà la cadena?. En fi, que t’entren ganes de comprar-ho tot i tenir una casa com la d’en Jack de ‘Fight Club‘ per potser algun dia deixar el gas encès i escampar-ho tot pel carrer.
Diamond dogs – Black river road
Doncs si, avui ja és demà, bàsicament per la hora que és, així que amb poca estona ja puc dir que tot el que porto dient durant tot el dia no era més que paper mullat. Que què deia? doncs bé, el mateix de sempre, que demà faré no sé què. En aquest cas es tractava d’anar al gimnàs abans d’anar a treballar, de set i mitja a vuit i mitja, i pràcticament estava convençut, sobretot perque ho porto dient més d’una setmana. Resulta que el dijous és l’únic dia que no hi ha activitats a aquella hora, si és que si no pot ser, no pot ser i a més a més és impossible. I el dubte podria ser, com és que havia triat el dia de dema (avui) per començar a posar una mica d’ordre a aquesta vida que porto? hi podria haver molts motius, però podriem dir que hi ha tingut força a veure el fet d’haver batut el meu rècord històric de nivell de colesterol en sang. 290 no se quès per litre de sang. Farda eh? calerons gastats que porta un en mantenir i augmentar el nivells, o què us pensaveu? Si que és veritat que ja només em faltava parlar d’aquestes coses per completar el paper de pseudo Bridget Jones que vulgui o no em dedico a intrepretar, d’aquí a poc diré que m’he proposat deixar de fumar i em dedicaré a contar, anotar i relatar totes les vegades que em fumi un cigarret. Em compraré una bàscula i comprovaré quin és l’estat de les meves inversions en el ram de l’alimentació, alhora que m’apuntaré a un teràpia dietètica que em permeti trobar motius per queixar-me dels excessos que segur que faré. I amb tot això em podré sentir més acompanyat de tots els que tinguin ela mateixos problemes ficticis que jo, tot serà molt més fàcil i les petites fites em semblaràn alts cims de muntanyes, proeses dignes de fer-vos-les saber. Ironia? doncs ja ni ho sé, no m’extranyaria gens que acabés fent alguna cosa d’aquest pal. Total, posats a convencer-se d’alguna cosa, aquesta és prou banal com perque amb una mica de dedicació (la justa i no més) s’aconsegueixi qualsevol cosa que després presentaré com la més important del món. I sinó, temps al temps.
La Cabra Mecanica – Hablar por hablar
D’aixonsins, no se com és però últimament vaig pel món amb una boca molt grossa, massa potser, a tort i a dret vaig dient coses que si t’ho pares a pensar quasi millor no haver-les dit. Ja fa un temps vaig dir que havia de parlar menys i actuar més…, paraules que s’emporta el vent, paraules i paraules que no puc evitar que surtin de la meva boca i que em deixen en ridícul davant la meva consciencia. No ho puc evitar, bordo més que no pas mossego i em conformo amb dir el que em proposo sense ni tan sols posar-m’hi. A veure si aconsegueixo guardar-me a mi mateix els meus secrets i un dia d’aquests em sorprenc i faig alguna cosa impròpia de mi.Així no acabem d’anar bé del tot. No cal fer-ne un grà massa, la paciencia, diuen, és la mare de la ciència, i vulguis que no en el meu cas quasi sempre hi ha més sort que justícia.
Organic audio – Dirty Boy
– però que dius, psicoterapia, de matinada?!?!?!?!
– Doncs si noi, si…..i gratis!!!!
(em) sento supertramp
Em sap greu trencar el possible tò bucòlic que pogués tenir aquest lloc, si és que en tenia, amb una imatge robada com aquesta, però és que a mida que va passant la setmana, més gràcia em faria tenir una serra mecànica, ben grossa, amb motor de benzina d’alt rendiment i llarga autonomia. Sense la sang, és clar, que d’això ja se n’encarregaria un servidor, autonomenat jutge parcial amb la missió de posar una mica d’ordre en aquest desgavell continu. Sé que l’objectiu és utòpic i que tot el que pugués arreglar no duraria més que un instant, però de veritat que a mi em sentaria molt i molt bé.
Va, paro de descantillar i me’n torno a la oficina a arreglar mogudes…
Respirar és necessari i molt sa, així que miraré de fer-ho més sovint i millor, i ja posats també procuraré dir d’entrada el que deu minuts després sempre penso que hauria d’haver dit, i no deixar passar oportunitats de disfrutar alhora que en en busco de noves, i mentre visqui les dolentes, doncs respiraré, ben profundament, fins que hagin passat.
Macaco : Brujula payá
A mida que vaig mirant de simplificar coses resulta que es tornen més fàcils…i mentrestant em distrec.
Asian Dub Foundation – Power to the small massive