Pujada

Ara que començo a veure que en el fons la utopia és possible i que el primer que cal fer és creure-se-la, també veig que no és pas fàcil i que cal estar molt ben predisposat. Evidentment quan tot rutlla no es fa gaire complicat, però la prova del nou de la mentalització arriba quan les coses es torçen i aleshores es veu si hem fet bé els deures. Avui, contrastant amb ahir, l’exàmen ha estat una mica més difícil del que esperàvem i francament no sé si em mereixo l’aprovat. Pensarem que els justos van al cel,que la nota final prové de la mitja, demà serà un altre dia i que al final, segur, passarem de curs.

sona : Frederik Rousseau – Seventh Circle

Termitas y otras cosas

Després de força dies de no anar a cap concert arriba un finde en que divendres i dissabte de concert. Una mica en la línia del "Querias caldo?…" però en el sentit bo de la frase. El divendres, tot i el baixón físic i mental i la apatia típica dels divendres per la tarda, al final vam trobar la força per movilitzar-nos i anar a ‘El Mundo Caníbal’ a veure
el concert
de 08001. El nom correspòn al codi postal del barri del Raval de Barcelona d’on són la majoria dels músics del grup. Bé, de fet hi viuen, però les seves arrels són ben lluny ja que són inmigrants de diversos paisos. La mescla és txulíssima, i molt arreglada, tant aviat toquen sons nord-africans com flamencs i porten un muntatge molt currat, sobretot amb la projecció
d’imatges durant el concert. I això que es veu que porten poc temps actuant i aquest estiu un dels cantants sempre havia de preguntar quan havia ’entrar…Els ha sobrat temps per assajar , el concert va ser brutal.

Mar i Alicia : Pauline en la playaI el dissabte, amb el munt de opcions que hi havia, al final la més precipitada va ser la que va triomfar. Anar al
concert
de Pauline en playa (entrevista )a la Sala Apolo. He de dir que tot i que tenia de feia poc tots els discs, amb prou feines els havia escoltat i tret de la que sona més a la radio, no coneixia cap canço. I ara buscant links per posar, m’assabento que el grup el lideren Mar i Alicia, que són dues germanes de Gijón i que abans estaven en un grup que es deia UnderShakers (clickeu que hi surten fotos molt bones de’elles). El nom es veu que el van treure del nom de una película de Eric
Rohmer
, ens haurem de posar al dia…L’últim disc es diu ‘Termitas y otras cosas’

Al concert hi vam arribar mitja hora abans i no hi havia gaire gent, molt poca de fet, hi havia partit de futbol…la mitja horeta d’espera vam poder fer un viatge curt. Com es pot veure a les fotos, estava a primera fila i les tenia just al costat, s’arribava a veure la tensió a les mans quan tocaven la guitarra. També he de dir que em van agradar més al concert que al disc, però suposo que això s massa normal com per aportar alguna informació, tot sempre mola més en directe. Desprs d’algunes revelacions místiques que vaig tenir a mig concert, vam anar a parar a un lloc que es diu l’atelier (o algo així) . Era un lloc que no era pas un bar,ni una discoteca, ni un pub, pero vam pagar 4euros per entrada i consumició. Un numero poc rodó, però vaja. A dins hi havia molta gent apilonada en una mena de safareig on hi havia música així de ‘guais’ (no sé com dir-li, guais és el que més s’escau) i una noia pintava per darrera, amb les mans, un plàstic transparent. Tot plegat va ser molt suggerent i et trobaves com en una mena de somni….s’haurà de repetir.

Bé, que com a resum, un cap de setmana diferent, complet i molt ben aprofitat. Ah, si ,és veritat, lo del marrón que deia l’altre dia….tot va anar força bé, almenys per a mí. Per altres no tant…

PD: les revelacions místiques de mig concert ja les dir un altre dia.

sona: Pauline en la Playa – Me acurruco

 

 

08001

A vegades cal tancar la porta.

 

 

 

 

 

 

Ahir vaig anar a a veure 08001. Imagineu-vos-ho….

sona: Death cab for cutie – This is the new year

Punt de fractura

Ara xatejant pels puestus he recordat que demà hiha un acte al que estic convocat i del que no m’han passat el guió. Només sé per sobre de que va i no sé com sortirà la cosa. El que sí que sé és que si es torça una mica pot ser un dia d’aquells sonats. Si no es torça, doncs res. Espero que tot sigui per a bé.

Sona: Olivier Rnoir amd Lethu – A oi

El bon propòsit?

Avui ha estat el primer dia de curro després de les vacances. Molta gent feia pont i això s’ha notat molt i ha fet que hagi estat un dia tranquil. No sé si dir si massa i tot, però millor no queixar-se gaire d’això…que llavors et diuen "querias caldo? pues toma dos tazas…".Me adonat que ja estem a dia 5 de Gener i que no havia pensat cap bon propòsit per al 2004, no és que ho hagués de fer, de fet no ho vaig fer perque no volia, però ara penso que potser caldria tenir algun referent de cap on anar. No sé, qualsevol txorrada serveix com a bon propòsit: deixar de fumar i fer més exercici, deixar de beure i no sortir tant, no anar a dormir tant tard i sortir a fer excursions amb bicicleta….uff!! dit així no crec ni que en comenci cap. Potser per això no me-n vaig plantejar cap de bon propòsit. De totes formes insisteixo en tenir algun bon propòsit, per exemple no deprimir-se el dia que faci els trenta anys i a més a més fer una gran festa. No esta malament oi? podent demanar pau al mon i guerra al llit i demano aquesta txorrada, si, però el dia assenyalat que, eh? que?

Ah, per cert, i també tots els que demana la gent normal, no sigui que pequem de manca…

sona: Pauline en la playa – Es natural

Enfocant l’antena

Amb les antennes posadesDoncs ultimament miro molt el cel. Aquest és el que veig assegut aquí a l’ordinador de casa, perque cal recordar que començo l’any de vacances…jiji. A veure si resulta que és això el que marqui la diferència aquest any que ve..

Per cert, que ja podeu veure les fotos de la Festa de Cap d’Any a Lo Palauet. No va caler anar a cap altre lloc, la festa va durar més que les meves forçes i no puc recordar a ningú res del que se’n pugui avergonyir, espero que tothom digui el mateix. Ah i la ambientació molt bé. Apa doncs.

silenci

Pause

Primer dia del 2004 i el començem en pause. Si ha d’anar millor que el passat i ja el comencem així…

Per cert, bon moment per posar a zero els contadors.

Fiona Apple – The way thinga are

Fins l’any que ve!

Els invasors de l'espai...

I aquest serà, segurament el últim post de l’any. Ara estic una mica liat ‘ajudant’ al Juan a fer la lassanya que portem a casa la Mi. Espero que tothom hagi sortit al carrer per veure a l’home dels nassos….si el que té tans nassos com dies té l’any…..molt suat oi? èrò he de dir que la guasa la vaig descobrir ja de ben grandet, i ara que l’entenc, aprofito per deixar-la anar. Espero que totes les coses bones que han de venir el 2004 vinguin amb els extraterrestres, que aquesta tarda s’han deixat veure pel vallès (veure foto adjunta)

Bon Any a tothom i molta memòria per poder recordar la nit…

sona : Ojos de Brujo – Ley de la gravedad.

La gran idea

Llegeixo a El Periódico que avui ha mort una persona a la que tot i que no coneixia ni el nom he admirat de sempre, Enric Bernat. Sona una mica estrany és veritat. Aquest senyor va tenir el mèrit de saber veure el que ningú altre va ser capaç , va tenir la ment prou desperta per veure el camí més curt entre dos punts i el punt de genialitat i empenta necessària per portar a terme la seva idea. Va ser el inventor del Chupa Chups. Les petites grans idees sempre m’han fascinat i sovint no sabem a qui debem coses com el clip, la fregona, la cremallera, els donuts, el hullahop…Sobre el hullahop recordo una pelicula , el títol no però, en la que un paio d’una multinacional de joguines dels anys 50 es presenta davant del director general per dir-li que té una idea que revolucionarà el món de la joguina.El director general demana que li mostri els dibuixos d’aquesta gran innovació. El paio treu un tros de tovalló de bar i li ensenya un cercle mal fet escrit amb boli. El treuen a patades del despatx per inútil. Qui no va tenir un hullahop, eh? Per cert, que no trobo enllaços que parlin del hulla hop…serà possible?

sona: Kepa Junkera – Mundaka