Per fí. Ara marxem cap a casa. Tela marinera….i encara han quedat coses per fer.
cabories Archives
Jo sóc tal, i tu qui ets?
Com pot ser que hi hagi dies que et trobes sol, incomprès, que et penses que ets un ésser especial, que el món gira al teu voltant, i que quan acluques els ulls, el mon deixa d’existir fins que tu no els obres. Altres dies, com avui, veus que només ets un dels grans de sorra de la platja, i no pas per prendre consciencia d’on ets, sin6oacute; perque els grans de sorra que t’envolten tamb determinen el seu món i reclamen el seu espai. El millor de tot és quan resulta que en el espai que reclamen els grans de sorra veïns, també hi entres tu, i a més a més t’ho fan saber. Aleshores veus que tots som més iguals del què ens pensem i que crear espais on hi capiguen els altres fa que estem menys sols, més acompanyats.
Quina tela, això del cansanci acumulat provoca estats mentals inestables que poden derivar en vs a saber que, per exemple lo de abans. De totes formes ‘ahi queda eso’.
sona : Simian – Doba.
Coses i mes coses
Per si algú té curiositat de com em va anar ahir per Madrit, he de dir que malgrat que el que anava a fer no va acabar de reeixir, no va ser pas per culpa meva, la meva part va estar correcta. A més he de dir que em van tractar molt bé. No és que esperés el contrari, però si que he de remarcar que els companys de feina d’allà em van mimar més del que m’esperava. Va ser un dia molt txulo. Per altra banda, vaig estar tot el dia intentant no parlar de certs temes polítics que a tots plegat se’ns escapen de les mans, al final però no vaig poderevitar de treure el tema i vaig comprovar que sí que és veritat que parlant la gent s’entn, sobretot si té la intenció de fer-ho, cosa que no es pot dir de tothom. Malgrat les lògiques rivalitats històriques entre Barcelona i Madrid, i oblidant-se del futbol, que no deixa de ser com el nou opi del poble, varies vegades he pogut comprovar que ens assemblem més del que ens pensem. Sobretot si ens comparem amb gent d’altres zones de la península, per dir-ho d’alguna forma. Potser és la vida d’urbanita o que tenim la mateixa mena de problemes però tenim més coses en comú que algú que pugui viure a Extremadura, Múrcia o Santander. Tot i així tampoc cal oblidar que tamb hi ha diferències importants, el que passa és que estan a un altre nivell en el que les persones poca cosa hi podem fer, Aix…la política….quina cosa més ….en fí, curiosa. Bé, paro perque tot aquest tema és complicat, té molts matisos, quasi tants com persones, i no és temporada de matisos, potser tampoc és temps de persones i per això estem posats en aquesta espiral absurda de confrontació d’idees, si es valorés més l’individu, sense anar vestit d’intolerància i de falta de respecte, potser ens costaria menys entendr’ns. Uff…
Les properes 24 hores les tinc plenes de coses per fer, potser masses, sobretot demà al matí…, partit de futbol, dinar a casa….no ho veig gaire clar. Sobretot perque avui en principi he quedat per anar a un concert per barna, i és clar, el concepte de dissabte al matí per mí es difícil d’assimilar després de sortir de festa. Tot això partint que avui estic mort de son de la pallissa d’ahir. Aixo del pont aeri està molt bé però cansa molt…
Ah, parlant de una altra cosa, pot ser que aquests dies no s’hagi pogut entrar a la web, és per motiu de les reformes elèctriques de casa.
sona : Morphine – The Night
There’s definetly no logic
Algú ha dit que els dilluns no hi pot haver sorpreses? Doncs s’equivoca. Em refereixo a les bones sorpreses s clar. Les Males sorpreses no existeixen, de fet se’n diu d’una altra forma: putades. Però aquest no és el cas, avui ha sigut una sorpresa bona. El que tenen les sorpreses és que són inesperades, (obvi oi?), i per això sempre hi ha un moment que em ve la pregunta del ‘Com és aixo?’, un petit dubte existencial, el retorn a les creences velles del Maktub i finalment la veritat que ara em crec.
M’encanten les sopreses.
sona: Bjork – Human beaviour
El senyor voldrà quelcom més?
La cosa està molt malament, cal admetre-ho. Amb tot l’enrenou que tenim entre mans ara resulta que la Diputació permanent del Parlament de Madrit no considera apropiat que el govern central expliqui quin paper han tingut els serveis d’investigació estatals en l’espionatge del líder d’esquerra republicana. Normal. Si és que la gent són uns torracollons, que si una comissió d’investigació per depurar les responsabilitats del naufragi del Prestige ? ‘pa que?’. Una investigació a fons sobre els motius ocults dels trànsfuges Tamayo y Saez? No cal, ja han fet el que havien de fer (per cert, que deuen fer ara mateix?, a part de riure…). Depurar responsabilitats en l’accident de l’avió militar que venia de Turquia? Donar explicacions sobre la aprovació massiva dels estudis d’impacte ambiental del plà hidrològic?
I per si encara no hem omplert el pap, sempre podem preguntar com és que l’unica persona que dimiteix és la que se li obliga per raons més que discutibles, mentre que altres, per exemple amb una condemna per abús de menors, o portar un país sencer a una ocupació militar, o omplir-lo de merda negra, o dinamitar la cohesió d’Europa ni s’ho plantejen. Ah ! això si, amb la constitució com a estandart, no sigui que els titllin de nacionalistes, que en el fons tots vivim en un estat plurinacional i cultural, com es demostra quan ICV-EUiA ha de presentar la documentació de la candidatura a les generals en castellà. Que s’han pensat aquests comunistes!!
Francament, la gent és massa curiosa i es preocupa de coses que no els pertoquen, qui ens hem pensat que sóm!!! ni que el poder hagués d’estar en mans del poble, mentre la gent que en sap estigui al seu lloc, la plebe no ens hauriem de preocupar de res, amb mirar la tele1 pel migdia,per la tarda, per la nit, pagar impostos, peatges, hipoteques i dir amén a tot ja ens guanyarem el cel. El seu , es clar….
A veure si tots plegats comencem a obrir els ulls una mica més, no del tot, per començar amb una mica n’hi hauria d’haver prou per veure la maquinària que ens aixafa cada dia.
sona : 08001 – Don’t Trouble
Expectació
Després de l’últim post he de dir que tot i que tinc molts altibaixos, ahir de matinada em vaig adonar que en realitat estic fent petites variacions sobre una assimptota horitzontal. No arribo mai massa amunt ni massa avall, i donat que aquesta segurament està per sobre la mitja, em realitat no em puc queixar gaire. De fet si que puc, tothom pot, però els meus arguments són més febles del que em penso.
Aquesta setmana es podria agafar de clar exemple dels girs de l’atzar. Tot el tema que estem vivint a Catalunya és tant increible que fa que Matrix quedi petita. Els rumors que corren per internet i les formes com ens arriben són tant originals que només es podrien superar a si mateixos si al final fossin reals. La Cayetana Guillén Cuervo (Bacon Number:3), vols dir? a mi tant me fot, però que fort no?. El Mydoom tot el dia tocant els ous, el D que ara treballa al meu costat, els meus pares que em truquen de nit per preguntar la matricula del cotxe de la meva mare que s’ha perdut (el cotxe no ella), el regal inesperat d’uns amics en plan ‘porque hoy es hoy’, les revelacions nocturnes, les propies excentricitats……vale, prou.
Avui donen els XVIII Premis Goya de cinema. No és que sigui molt cinèfil i que estigui pendent dels resultats, però he de reconèixer que aquest any intentar seguir la ceremònia. Per varis motius, no necessàriament per aquest ordre, o si…:
- La Laia Marull podria obtenir el prmi a millor actriu. Recordar que ja va obtenir el premi a la millor actriu revelació a Fugitivas.
- La pelota vasca. La piel contra la piedra, està nominada a millor documental
- L’any passat ja es va liar un percal per l’acció de protesta dels actors en contra de la ocupació militar de l’Irak, i el govern central es va emprenyar molt, que guai. Aquest any, les coses estaràn més sota control, però tot i aixi…
- La AVT, convoca una concentració de protesta per avui a la tarda per protestar per la nominació de La pelota vasca a millor documental, i a més a més repartiran adhesius amb el lema ETA NO , a la porta de la cerimònia.
- Ahir en Medem va enviar una carta titulada ‘SOS’ mencionant aquest boicot i denunciant la gran hipocresia que està alimentant-se amb la seva película , i més en aquesta setmana on ara resulta que els catalanys som poc menys que terroristes.
- La presentadora de l’acte serà, ni més ni menys que Cayetana-Guilln-Cuervo-Cagate-Lorito-Como-Sea-Cierto, molt adient als temps que corren. Aquests de la tele1 no deixaràn de sorprendre’m
- El lema d’aquesta entrega dels Goya és ‘Iberoamèrica’, molt adequat en els temps de neoimperi de tres al quarto que ens volen vendre. Sortirà el Eduardo Galeano (II)enumerant las venas abiertas de america latina? no ho crec pas perquè no hi hauria temps material de dir-les totes.
- Hi ha un munt de películes nominades que he vist i m’han agradat: Soldados de Salamina, Te Doy mis Ojos, Dias de futbol, Torremolinos 73, Al sur de Granada, Carmen, La gran aventura de Mortadelo y Filemón, La Pelota Vasca, Goodbye Lenin, Soñadores, Historias Mínimas (tela le de películes espanyoles que he vist aquest any no? la última ni m’enrecordava d’haver-la vist, va ser l’any passat?)
- Tamb hi ha películes que volia veure i no he pogut: Noviembre, En la ciudad, i sobretot, Mi vida sin mi.
- Si puc veure la cerimònia, ho faré en un equip de Home Cinema acabat d’estrenar a casa del X i la E i amb els amics per poder comentar.
Tot plegat és una bona llista de motius oi? mira que com marxi la llum o algo…. Per cert, que demà, si tinc ous de llevar-me d’hora aniré a fer una cosa molt guai, però com que segurament no, no dic ni el què…
sona : Yann Tiersenn- (BSO Good Bye Lenin) Mother’s journey
Muntanya russa
Aquesta setmana no està essent gaire agradable. Així com la setmana passada tenia l’esperit pels núvols sense motiu aparent, aquesta el tinc sota mínims, i també per cap motiu. Es molt decebedor estar a dalt de tot i de cop trobar-se sota terra, i el que encara és pitjor és que sé que tot plegat m’ho estic fent jo. El que passa és que no sé perquè ni com. De fet, sense cap estímul posotiu o negatiu, i fent el que acostumo a fer sempre, en menys de 10 dies he fet un canvi positiu brutal per fer-ne un de negatiu. A part d’estar nedant en les aigues d’un riu que ens empeny qui sap on a tots, vulguem o no, he de veure passsar el paisatge des d’una muntanya russa a tota velocitat. De seguida que pugui intentar viatjar amb alguna cosa que tingui timó per poder navegar encara que sigui riu avall, i amb una mica de sort amb unes veles ben grans per quan bufi el vent remuntar el corrent. Qui sap? potser serà dema…..
sona : El Columpio asesino – Chemical Lovers
1974
Al meu carrer a vegades li agrada recordar el passat, tornar a altres instants, veure altres cares, altres jocs, altres xafarderies de portal…Si surts de casa de cop, potser l’enxampes en mig dels seus records, ell però, de seguida dissimula i torna ràpidament al present. A vegades se li oblida posar-ho tot a lloc.
sona : Pauline en la playa – No haylugar.
Surrealisme (III)
Doncs per no baixar el ritme, que millor que anar a un cinema a veure ‘La Pelota Vasca’? Això suposo que és el que ha pensat tota la gent que ens hem presentat al cinema Imperial de Sabadell . Que per cert quin nom han anat a triar, d’acord que abans hi havia un cine al mateix lloc que es deia així, però per això es fan les coses de nou, no? per fer-les diferents….i el nom hagués estat un canvi afortunat. Doncs bé, Els del cinema amb tanta gent suposo que han pensat que farien l’agost i potser per això han decidit vendre el doble d’entrades que permetia l’aforament de la sala. Evidentment, quan han obert les portes i de forma lògica la gent que tenia entrada ha pretès entrar, asseure’s i veure una bona peli, però, OH!! atenció!!!! no hi cabem pas. Després de força confusió, i un intent fallit de posar la peli, al final no han deixat entrar més gent i la han posat. Els que no han pogut entrar no sé pas que han fet, nosaltres la hem vist asseguts a terra. Ah, si, per cert, la entrada només eren 5 eurus de res….La peli? brutal, la vull tornar a veure. En acabar, hem anat a queixar-nos i…OH!! sorpresa altre cop. No ens volen donar el llibre de reclamacions. Per cert que quan jo ja havia marxat, al final hi ha anat la policia i ni així han volgut deixar el llibre de reclamacions. Si és que estem rodejats de cafres i no ho volem veure……
En fí, que si algú llegeix això i estava al cinema, que exerceixi el dret a queixar-se. Jo si puc ho far demà i sinó la setmana que ve. Es molt tard. plego veles, nanit.
sona : Pauline en la playa – Paralai ( de veritat que m’ha agafat fort…)
Surrealisme (I)
Això és la entrada del lloc on treballo….I jo em pregunto els ascensors els van inventar per no haver de pujar escales no? El món va del revés…..
sona : Bjork – Possibly Maybe