Ja esta fet!!! l’augment de previsió que estic experimentant s espectacular, quasi dos mesos d’antelació!! Ja tinc les vacances programades. Me’n vaig dues setmanes a Republica Dominicana. No se ben b on ni a fer què, peròtant dona.
sona : Dusminguet – disco jonki
No m’extranya que a vegades em senti raro, sinó quina mena de sentit t estendre roba de matinada?
sona : idems
He vist que fa molts dies que noms parlo de festes o de paranoies rares i que tinc altres seccions literalment abandonades. No s que no hi hagi coses a dir, però potser no em motiven tant.
Avui però, tinc la necessitat de parlar de ‘Lost in translation‘, encara que estigui al curro i no ho hauria de fer. No se ben b en quin sentit, però m’ha deixat tocat. Potser per la estètica de Tokio, potser perque el Bill Murray sempre m’ha caigut b, potser per la dolçor de la Scarlett Johansson, potser per la gran banda sonora, potser per veure gent sola estant sol, o potser tan sols va encertar el moment, però avui no paro de pensar-hi.
sona : OST Lost in translation – Air – Alone In Kyoto
Molt de tant en tant aixeco el cap i en veure el que tinc al voltant m’adono de lo perdut que estic.
sona : Michael Nyman – The fling
Ja m’ha passat alguna altra vegada que al final no n’hi ha per tant.
No tots els dies poden ser sempre bons, així que per no acostumar-se massa, què millor que ensopegar amb un mal dia? Un mal dia es pot tenir per moltes raons, no cal ser gaire selectiu, encara que es podria pensar que cal un bon motiu per tenir un mal dia, la veritat s que amb la primera tonteria que et trobis n’hi ha prou per tenir un bon mal dia com cal. Amb una mica de paciència i a base de pràctica es pot veure que qualsevol moment s bo per tenir un un dia dolent, no cal esperar a diades senyalades, no cal demanar permís a ningú, no fan falta diners, s independent del temps metereològic i per si fos poc, ho pots compartir amb tots els que t’envolten perquè sapiguen el dia tant dolent que estàs tenint, que segur que t’agrairan d’allò ms que els ajudis a acabar d’amargar la jornada.
A que es pot arribar a ser DPS.
sona : Belle and Sebastian – You don’t send me (quin mal dia ms bonic….)
Ja he arribat a casa. Com cada diumenge els jocs de taula manen i ja hi ha la casa plena de gent (7 de moment). Avui toca parxís, i com que noms poden jugar quatre, jo aprofito el temps aquí. Per fí he pogut endreçar totes les fotos que tenia pendents, algunes de fa dues setmanes, per exemple les del sopar sorpresa d’aniversari que em van fer els amics el dia abans de Sant Jordi (on em van regalar la càmara que tanta feina em dona ara 
) , les del Asado Argentino a Lo Palauet(o com viatgar sense moure’s de casa), les del dia de festa pel Raval de Barcelona de la setmana passada(quan ens vam trobar per casualitat l’Anna d’Igualada i l’Addaia), i les de les vacances per BCN d’aquests dos dies (incloent les de la fira d’abril i les del millor dissabte en molt temps) . Cal dir que en poc temps he sortit de festa pel Raval i que m’ha agradat molt, sovint al·lucino una mica amb els llocs i la gent que et trobes, potser per això a vegades tinc la sensació de ser un ‘guiri’ ms o d’estar fent el pagesot. D’aquest dia no hi ha fotos perquè tenia la tarja plena, llàstima, perquè tamb s’ho valia.
Ah, i abans que se m’oblidi, gràcies a la Mercè, la Pilar i el ‘Califa’ per acollir-nos a casa seva i permetre’ns deixar-los tots els plats bruts, la nevera a mitges i els sofas ben desmuntats….
sona : Sonic Youth – Wildflower Soul
Per sort no tot un dia sencer acostuma a ser dolent. Aquesta tarda, una mica d’improvís, he anat a un curs d’ocupació vocacional. Si, si, ho he escrit b. Els objectius no els tinc gaire clars,perquè em vaig perdre la primera sessió, però suposo que va enfocat a trobar el que a un realment ms li agrada o li va millor amb la seva forma de ser o pensar. He de dir que no m’esperava res en concret, de fet no sabia ben b on anava, però ha estat positiu. Erem unes vuit o nou persones al voltant de una taula i desprs d’omplir una fitxa se’ns ha donat un formulari on ens preguntaven coses com "quines son les 3 professions que ms t’agraden i perquè i quines les que ms et desagaden". En aquest punt he de reconèixer que he pensat que seria un pal, ja ms endavant en el mateix formulari ens preguntava, en una cara d’un full, "explica la teva vida", quasi res…i finalment fer un dibuix d’algú realitzant una activitat. Tot seguit se’ns ha plantejat unes preguntes per anar-les repassant tothom una per una. Aqui les poso, juntament amb les meves respostes, els perquès me’ls guardo:
He de reconèixer que en la primera pregunta, tot i que no he sabut ben b què contestar, encara ho veia tot una mica així. A mida que tots anàvem comentant les respostes tot plegat ja agafava un altre forma. Quan m’he vist contestant la última pregunta, m’he sorprès de veure com de clares que poden ser les respostes de preguntes senzilles, i com ms que menys, totes les respostes tenien coses en comú. Coses que a mitja tarda ni se m’acudiria que se’m presentarien al davant. M’ha agradat. Tant que he decidit, sense cap rempordiment, fer campana tot i que m’havia promès que no en faria. La setmana que ve la propera sessió. Estic impacient.
sona : Supergrass – La Song
Avui s un molt bon dia per posar a prova el que dic a vegades, que l’humor, com la roba que ens posem al matí, el tria un mateix. Sobretot perque ja ara s que tindr un dia complicat i que m’esperen molts marrons de tota mena i tamany. A veure si passem la itv de l’autocontrol mental i no fem cap disbarat.
Conduïnt de tornada a casa per la ronda litoral miro al carril esquerra i hi veig un cotxe com el meu, de la mateixa marca , del mateix model i del mateix color, amb una noia a dins que com jo cantava a pulmó. Llàstima que la ronda no s gaire bon lloc per conèixer gent (exceptuant els embussos)
sona: Yann Tiersenn – la fenetre