He estat buscant una imatge d’una senyera per internet, i buscant buscant he trobat una de les fotos de Ganàpies , amb el que he pensat…”coi pero si jo n’haig de tenir un
munt de fotos amb la senyera”. He trobat aquesta, que a ms de servir per penjar la senyera virtual tamb serveic per fer un remember d’un
estiu a Granera allà per l’any 96….Bufa, qui se’n recorda d’allò
sona : Ronnie Jordan – So what
Francament, malgrat tenir moltes coses per dir, se m’embussen totes no se ben b on i no hi ha pebrots de fer-les sortir. Deu estar arribant la hora dels professionals? vs a saber, qui ms qui menys porta la motxilla plena de pedres.
En tornar de RD, i desprs d’ensenyar les fotos la gent, alguns em van suggerir que envis les fotos a tv3 perque eren molt txules. Al principi no en vaig fer gaire cas, pero el dijous de la setmana passada vaig entrar a la seva web a veure si hi havia algún lloc per enviar les fotos. Desprs d’un mail per saber on calia enviar les fotos, i que em van contestar inmediatament, els vaig adjuntar 5 fotografies en el seguent mail, que vaig enviar el divendres al migdia (els vincles porten a les fotos en 1024×760 per a fons d’escritori ):
Hola Meteo!!
gracies per la ràpida resposta.
Si que s veritat el que comenteu de les cameres digitals, jo mateix ja m’he vist
diverses vegades al terrat de casa omplint tota la tarja de memòria de núvols,
cels, plujes, etc…en fi, em sap greu saturar-vos la bústia, però us envio 5
fotografies que he fet durant les vacances a Republica Dominicana aquest agost
(no pretenc fer gaire enveja, nomes la justa…) i que m’han costat molt de triar
perque en tinc un munt.
Us les comento:
totes les fotografies estan tirades amb una Canon PowerShot A80 a un tamany de
1600×1200 i a resolució maxima. Per enviarvos-les les he reduit amb el Photoshop
a 1024×768 amb una compressio jpg al 50% sense retocar els nivells. No sabia si
aventurar-me a classificarles pq fa una mica de vergonya, pero mira, aixi
m’aprofito i si em corretgiu doncs aixi ja ho tinc fet…:P
IMG_3808.jpg – (Cirrostrats i Estratocumuls amb Arc de Sant Marti) Aquesta
fotografia la vaig fer a Samaná, al nord del país, a mitja tarda, cap a quarts
de 6.
IMG_3897.jpg – (Cumulonimbus amb pileus i cirrus en segon pla). Aquesta es la que
havia comentat del cumulonimbus amb pileus, tot i que no se si el fet que es
vegin tots els cirrus fa que ja no sigui amb pileus. LA foto esta feta a Playa
Rincon, al est de la península de Samaná, situada al nord-est del pais. La hora
foto esta feta cap al migdia.
IMG_4005.jpg – (Cumulus Mediocris) Aquesta esta tirada a Monte Cristi, un poble a
la punta nord-oest del pais, on encara fa mes calor i sembla que pica mes el sol,
si aixo es possible. El que es veu a sota son unes salines, la foto esta tirada
entre les dues i les tres.
IMG_4385.jpg – (Cumulus congestus) Aquesta torna a ser a la península de Samaná,
pero aquesta vegada a la Playa de las Ballenas, situada al poble de las Terrenas.
Tirada cap a les sis de la tarda.
IMG_4483.jpg – (’Yunques’ super desenvolupats de uns Cumulonimbus Incus que ni es
veuen de lluny que estan) Tamb a Las Terrenas, cap a les 7 de la tarda.
Espero que us agradin i s’accepta qualsevol tipus de crítica, suggerencia,
etc…. La veritat es que teniu rao amb el tema de les cameres digitals, jo
mateix començo a tenir moltes fotos i no se que fer-nes, Quan tingui un moment
potser les penjo en una pàgina d’internet mirant de classificar-les. Si trobo el
temps i les ganes per fer-la ja us enviare la url.
B, gracies per la paciencia i la confiança que m’he agafat per la cara.
Una salutacio a tot l’equip.
No em van contestar pas, així que no hi vaig donar ms importància, però ahir al vespre em va trucar la meva mare per explicar-me que el dissabte una veïna havia vist fotos meves a l’espai del temps i que havien dit el meu nom i tot. Aquest matí un company d’oficina tamb m’ha vingut a preguntar si era possible que hagues vist una foto meva a tv3. Li he dit que si i li he ensenyat les que vaig enviar perque em digues quina o quines havien sortit. Havien tret la de la posta de sol amb els ‘yunques’ dels cumulunimbus de las Terrenas.
Per una banda m’ha agradat molt que consideressin digna una de les moeves fotos, però per altra banda he de reconèixer que una miqueta de ràbia de no haver-ho vist, si que he tingut, a ms a mi m’agradava ms la del cumulunimbus amb pileus… Ja estic content, però, ja…
sona : Death in Vegas – hands around my throat (venen el 18 de Desembre a Razzmatazz)
Em sembla que necessitaria ser una de les persones organitzades que porten l’agenda al dia i que controlen el seu temps a la perfecció, com sinó podr fer tot el que la gent espera que faci de forma simultània amb el que se suposa que vull fer jo.
I el setembre, ple de convocatòries, encara ha d’arribar…. de veritat que no se pas com m’ho fare…La llista de coses que he de fer no la poso perque no la he fet, i la rentadora encara m’espera….quin desastre…
sona: Simian – Drop and Roll
Sempre va b tenir a mà una destral, o dues, o tres,… no fos cas que en un moment donat necessitessim obrir-nos pas en un bosc espès, fer-nos valer en un moment delicat o tallar les cordes que ens ofeguen cada dia. Medem, de què anirà la propera película?
sona : Kiko Veneno – Lobo López
Avui he arribat a casa, a les vuit del vespre, desprs d’haver sortit el diumenge al matí de las Terrenas. S’han acabat les vacances que he fet durar des que vaig sortir de la feina fins ms o menys quan he passat Igualada, que ha sigut quan m’he començat a veure en aquest altre món. He entrat a casa i no sabia si volia engegar l’ordinador, he obert les finestres, he mirat com estaven les plantes i he recollit les fulles seques que els havien caigut, m’he fumat un piti, he mirat les notícies, m’he fet uns cigrons, tampoc sabia si volia descarregar les fotos, de fer-ho demà tampoc passaria res. Malgrat tot, la tele m’ha forçat a engegar l’ordinador per vàries coses. La primera, perque he vist un anunci de patates fregides amb música reaggeton de fons sonant en una platja del carib. La segona, per un programa que he vist al trentatres que es diu el "Sol de la nit", en el qual, nens d’Uganda, Marroc, Xile, la India i Catalunya parlaven de la guerra, l’aigua o la religió. Si ja venia una mica tou, aquest programa, que l’he trobat boníssim per cert, m’ha fet venir a reviure les tres ultimes setmanes. Inoblidables.
que voldria que sons? – Frank Reyes!!
Noms han de passar dos dies i marxar de vacances. Això si, se’m faran llargs perquè he de fer un munt de coses, a part d’anar a treballar, i no se si tindr temps de fer-les totes.
Parlant d’altres coses, avui m’han dit que davant d’una situació, oposar resistència noms complica les coses, en canvi fluir amb elles et dona una situació d’avantatge. A ms, per si no ho veia clar, m’han posat un bon exemple….i ho he vist ms clar, caldrà tenir-ho en compte.
Pel que veig aquesta serà la cabòria que la centena. Un any, cent cabòries, una cada tres o quatre dies. Espero que les de les tres properes setmanes no es dignin ni a aparèixer perquè no penso obrir la porta.
sona : Death in vegas – girls
Mira que es pot arribar a tenir un dia merdós com pocs, però per sort, amb una trucada amable, de sobte tot prèn un altre caire.
sona : Sidonie – On the sofa
s com estic avui. No s si seràn els nervis d’última hora, la ona
de calor que pronostiquen que arribarà en breu, les presses i els tràmits d’última hora que fan que les vegi quadrades.
