Xerrada ¿hacia dónde va la blogosfera?

Aquesta tarda he assistit a la primera de les xerrades del cicle Noticias desde la blogosfera que es fa a l’FNAC Triangle que portava per títol ¿hacia dónde va la blogosfera? on hi ha intervingut

Sempre és txulu anar a aquesta mena de coses, sobretot quan veus que la sala, tot i no ser gaire gran estava a petar de gent, amb la que segurament ens entendriem força bé, tot i que posar-se a parlar a vegades costa molt. Les reflecxions que s’han fet han estat força interessant però segons el meu parer, una mica massa optimistes pel que fa a les possibilitats del fet blogosfèric. Si bé és veritat que ens posem al mateix prestatge que en Michael Crichton, com comentava en Pepe Cervera, i tenim el mateix públic potencial que pugui tenir ell, no crec que viure de postejar sigui factible almenys per la majoria de gent.

Em podria posar a exposar els meus punts de vista sobre com evolucionaran els blogs i tot plegat , de fet, en el torn de preguntes he estat temptat d’obrir la boca com sempre, però tinc la sensació que el que penso hagués semblat dit per polemitzar perque no estava gaire d’acord amb res del que deien. Deu ser la tendencia aquesta que tinc de portar la contrària. Quan tingui temps i ganes potser m’explaio.

A part de les quatre fotos, bàsicament he fet videos (17) que quan pugui posaré disponibles, perque ara trigaria mot a pujar-los. Demà continuen les xerrades, a veure si hi puc tornar a passar. La de dimecres, sobre periodisme i els mitjans tradicionals no me la perdo.

Actualitzacio rapida: En Javier Casares de Ojobuscador també n’ha fet un post, força millor i més ràpid que el meu, amb anotacions més detallades de les intervencions. De fet ell si que ha estat debatint al torn de preguntes amb aportacions força encertades. Així com a anécdota graciosa, una de les ultimes preguntes ha estat la d’una dona que explicava que havia perdu tel seu blog i que com ho havia de fer per recuperar-lo. Així sense més detalls. La pregunta estava llançada. Cap indicacio de res. Només com ho podia fer per recuperar-lo. Un HOYGAN cara a cara. Molt i molt divertit.

Canvi de diseny

Acabo de modificar el disseny d’aquesta web després de tres anys i mig (ja tocava) per el que es pot veure ara mateix, una petita modificació del conegut K2 per seguir la linia marcada per l’anterior. Per poder fer servir aquest disseny vaig haver d’actualitzar el wordpress a la última versió ja que encara funcionava amb la 1.5. Aquests dies intentaré (o no) anar polint els detalls que vagi trobant i si puc, posar un “Style Switcher” que se’n diu, per poder veure la web amb el diseny vell que per ser 100% de collita propia m’agradaria que es pogues continuar veient.

S’admeten comentaris, critiques, lloances, propostes, diners, suborns…:P

sobre lliurealbir

Aquesta tarda estava pensant en canviar o actualitzar el servidor web i he començat a pensar què era tot el que hi tenia posat per tal de tenir-ho cotrolat. Fent una llista d’aplicacions m’he adonat que estava fent la famosa pàgina “About” o “acerca de” que hia ha a tot arreu menys aquí. De manera que tres anys i mig després n’he fet una. No és gran cosa, però com diu aquella dita en castellà “más vale tarde que nunca”

Aquí la teniu, en deixo un enllaç permanent a la columna dreta. A veure si em poso les piles amb la web , que la tinc la pobre…

Jugant a futbol amb microformats

Ni jo mateix entenc massa bé de que va, però llegeixo al blog de d’en TorresBurriel que a Salamanca la gent de “The Cocktail” donara una xerrada sobre microformats aquesta tarda. Pel que sembla serà una cosa força diferent, perque ho plantejen com un joc de futbol. Tot i que obviament a Salamanca, aquesta tarda no hi podré ser, m’apunto a la seva proposta essent el porter del Barcelona i parant un gol, que bona falta ens hagués fet aquest diumenge passat. Suposo que els assistents fliparan (jo espero fer-ho demà) perque de moment és força intrigant.

ONLINE

Després de un mes de no existir a la xarxa, gràcies al bon servei i l’eficàcia de ya.com, als quals estalviaré paraules grolleres de veritat, torno a estar

ONLINE!!!!!

Per una setrmana no ha estat una quarentena, però a mi se m’ha fet molt i molt llarg. No tenia pas intenció de plegar, com potser algú s’hagués pogut pensar, ara començo a tenir força coses a dir…

3er aniversari

Doncs això, que avui fa tres anys del primer post en aquest blog. Volia currar-me una mena de post especial, fer balanç, dir algunes coses que no acostumo a dir, explicar el perque de segons quines coses i alguna cosa més, però com que ara mateix no em surt i no volia deixar passar l’oportunitat de dir-ho, deixo aquestes quatre ratlles amb el compromís d’explicar tot plegat més endavant.

Apali

Per molts anys, o no…(sempre dubtant)

.CAT i altres millores a la web

La setmana passada vaig donar d’alta el domini lliurealbir.cat , tal com deia en un post anterior, aixi que ara es pot entrar tant per .com o .cat. Es una cosa que per 7 euros s’havia de fer tant si o si.

També vaig aprofitar per mirar de posar una miqueta d’ordre a la part de codi html de la pàgina que la tinc molt abandonada. En primer lloc em volia desfer del vergonyós atribut targetblank que tenia a molts enllaços i que a part de ser força emprenyador, no s’hauria d’utilitzar si vols tenir una pàgina que començi a validar XHTML 1.0. He utilitzat la informació d’aquestes pàgines Opening Popup Windows with no extra markup i DOM scripting or how to keep the code clean per fer un script que mira tots els enllaços de la pàgina i depenent de si són externs o no afegeix una icona com aquesta icona finestra nova. Almenys que no sigui per la meva pàgina que t’hagis d’instal·lar la extensió de firefox que comenta l’Arnau per evitar aquest comportament. La funció es pot veure aquí.

Encara em queden per arreglar un munt de coses però de mica en mica s’omple la pica diuen…

Dia d’internet

Aquesta tarda m’he escapat a la carpa que s’ha muntat a la Plaça de la Catedral de Barcelona en motiu del dia d’internet, demà 17 de maig, i de pas he aprofitat per escoltar una xerrada de SoftCatalà a càrrec d’en Quim Pérez, autor del primer fascicle dels Quaderns de formació tecnològica que publica l’Ajuntament de Barcelona. En la línia d’assistència de l’Asseguda per una vivenda digna, no hi havia gaire gent, no diré quants, però almenys així ha estat més íntim. Bàsicament ha parlat de la tasca de SoftCatalà i el paper del programari lliure, però he de reconèixer que m’han entrat força ganes d’apuntrar.me a fer coses. Suposo que no ho acabaré fent, com moltes altres coses, però vaja…també hi he anat per recollir un cd de programari de lliure distribució que inclou un codi per poder registrar un domini .cat per 7 euros, que serà degudament aprofitat.

Contacta’m

Doncs la cosa que he fet avui pot semblar una tonteria, però ja feia força temps que m’hi venia barallant de tant en tant i mai me n’havia sortit. El formulari de contacte d’aquesta web, a baix de tot de la columna de la dreta, ho he de confessar, no havia funcionat mai. Aquest vespre, després d’estar-me barallant amb uns quants fitxers de configuració de php, postfix i el propi codi del plugin que utilitzo, el WP-contact form d’en Ryan Duff, , sense saber massa com finalment m’arriben els correus. Em sembla que el problema potser venia del mod_rewrite i els parametres per post del formulari, he canviat el action del formulari i m’ha funcionat. Ara que funciona no penso tocar res més, de fet la personalització és una de les grans avantatges del programari lliure no?

Bona nit, a tothom , i no oblideu fer servir el formulari de contacte (bruts!!! contacte, no contactes…que ja us veig la mala idea)

Comunicació personal

Com ja m’encarrego d’anar fent saber als que m’envolten, hi ha un munt de coses que no m’agraden i que em treuen bastant de polleguera. Per això vaig crear la pàgina de fòbies, tot intentant exorcitzar-les i no fer patir innecessariament a ningú, inclòs jo mateix. Com a enfoc personal ho trobo bé, però té el defecte que no repercuteix de cap manera en la causa del neguit, és a dir, jo puc escriure en aquesta web o en un milió de paperets que em toca molt els collons que els veins no tanquin la porta, puc arribar a perfeccionar la meva cal·ligrafia, acabar les muntanyes de paper per reciclar que mai es reciclen i fins i tot, arribar a controlar l’efecte de les accions dels veins sobre la meva psique, però si no els ho faig saber, segur que no tancaran pas la porta. Així es fa palès que cal comunicar el missatge directament al destinatari, de la forma més clara possible i assegurant-te que s’ha entès correctament. La forma més efectiva en el cas dels veins seria trucar a totes les portes de l’escala i demanar si us plau que facin el favor de tancar la porta, però francament, en general em fa força mandra , i en el cas dels veins del tercer, una mica de por i tot, i aquí és on entra el primer recurs del que volia parlar.

Cerrar la puerta
Un servei online per crear portades personalitzades de llibres “para tontos” (for dummies en anglès) , amb el que he creat aquesta edició de “Cerrar la puerta para tontos” (no se perque ho escric en castella…) que estic pensant enganxar al portal de casa. Representa que qui no tanqueés la porta s’hauria de donar per al·ludit com a destinatari del missatge i per tant adonar-se que l’estem tractant de tonto. Amb això es podria aconseguir que tanqués la porta o que s’enfadés, vingués a trencar-me la cara i no la tanquéss mai més.

Shhhh
Un altre mètode similar que tinc a punt al rebost per utilitzar qualsevol dia d’aquests, són unes tarjes dissenyades especialment per intentar fer callar la gent que xerra desmesuradament en llocs on no ho haurien de fer, ja sigui a biblioteques, centres de treball, temples religiosos, sales de control de centrals nuclears, etc, etc…Es un fitxer pdf amb diverses plantilles que pots utilitzar per personalitzar el teu missatge per a cada situació. Aquesta captura mostra la plantilla per avisar algú que parla a crits per telefòn, que la seva conversa sobre el color de les calces de la fulanita a la despedida de soltera de la menganita no ens interessa gens ni mica. Però hi ha altres plantilles on no cal escriure res, directament diuen que el món es un lloc sorollós i que no s’esta ajudant. En qualsevol cas, el missatge és el de menys, la questió és que no costa gens deixar un paperet a la taula de la biblioteca quan el susodicho ha anat a fer el piti. Anar al que esta parlant i donar-li la tarja en mà sense més explicaciója requereix una mica més de flema, peró segur que no oblida el gest.

I ja per acabar, esmentar aquest organigrama del protocol d’actuació a seguir quan algun comercial envaeix el nostre temps, intentant per tots els mitjans vendre’ns lúltima ‘tapiporla’ anunciada a televisió, la oferta en trucades internacionals gratuites a Mongòlia o una estada a la refotuda ciutat de vacances aquesta (es veu que el gualstrit institut ja no esta per anar trucant pels puestus, pero em va donar una temporadeta que deu n’hi do). Consisteix en seguir els passos indicats, de manera que preguntarem al venedor el mateix tipus de preguntes que fa ell: “amb qui estic parlant?”, “m’ho pot deletrejar?”, “Quan fa que treballes de venedor?”, “Quan cobres?”. L’esquema també preveu que el venedor no col·labori, i proporciona preguntes per reconduir la situació: “perque no vol contestar les meves preguntes?”, “el podria trucar algun altre dia?”, “no entenc perque s’enfada, no li agrada parlar amb mi?”, “te problemes en contestar per telefon preguntes d’un desconegut?”

Encara estic pensant si utilitzar aquesta forma de comunicació, pero ara almenys ja tinc localitzats els mitjans, només cal triar el quan i el com, dels perques ja aniré fent-ne la llista a la pagina de fòbies.