Visc en un lloc, que malgrat alguns desavantatges de temperatura a l’hivern , em permet gaudir de postals com aquesta. El que veieu a l’esquerra és el cel que em vaig trobar a quarts de nou del matí en anar a currar. Potser hi haurà qui no presti atenció al cel i no hi trobi res d’especial, però jo si que m’hi fixo i he d’admetre que el de la foto era digne de veure. Hi ha moltíssims dies que encara que no ens n’adonem el temps ens marca l’humor del dia.I com aprova aquesta parell de dies que ha fet un vent molt molest i tot el dia estaves gris. Al mateix temps els dies que hi ha una quadre al cel, jo crec que entrem en una mena de ‘mode somni’ en el que totes les imatges et queden més gravades i fa que sigui un dia especial que en el futur acostumes a recordar, No saps ben bé perquè, però d’aquell dia sempre en guardes alguna imatge. I sinó una foto sempre ajuda.

Per cert, picant la foto la tindreu per posar-la com a fons d’escritori.

sona : Buscemi – Crystal frontier