Esta clar que ens anem fent grans, i si be ahir mateix deia que sovint encara em veig com si tingues divuit anys, ara mateix veig que realment no. Potser en conservo algunes coses, pero per sort n’hi ha d’altres que quan les veig en altres persones m’adono que ja no les tinc. Estic parlant basicament d’actituts negatives relacionades amb la capacitat de baixar del burro, de saber escoltar, de no entrar a jardins que no convenen i altres temes diversos. Tampoc estic dient que hagi adquirit un gran saber estar, pero si que va be veure que de mica en mica s’omple la pica i que en el fons som una miqueta millors del que erem.

Per cert, avui es divendres.