Aquí deixo mostra de les poques fotos que vaig fer de l’asseguda per un habitatge digne, perque veient la gran convocatòria se’m van treure les ganes de fer fotos, ja que puc fardar o lamentar de ser una de les mil o dues mil persones que van decidir passar la tarda anant a seure a la plaça Catalunya. I pensar que mentre estava a casa mirant el plànol de transports públics, sobretot després del cacau de la setmana passada, tenia intenció de baixar una parada abans per evitar el col·lapse…santa innocència…per no dir coses més gruixudes. Clar que hagés pogut ser pitjor, si arribo a ser un dels poquets que van anar a la concentració de Logroño, m’agafa algo txungo segur.

De totes maneres ja s’esta plantejant continuar les movilitzacions, mirant de seguir la màxima d’una frase que he vist aquest dies : “La unica lucha que se pierde es la que se abandona!!!!”. Com amb moltes altres coses d’actualitat encara he de decidir quina actitud he de prendre, però francament, veient l’experiència d’ahir em costa molt no pensar que ja estem tots sentenciats, i que en el fons, tenim el què ens mereixem. Espero que sigui passatger…