No em cal mirar l’horòscop, ni els biorritmes ni cap altra cosa per saber que porto un parell de dies amb el tricorni posat, que a la mínima m’entren unes ganes de fotre un parell d’hòsties al primer que es presenti, vaja. I estant així, com que no és plan resoldre les coses a mastegots, he de fer esforços per menjar-me les ganes d’engegar a pastar a més d’un. Es per això, que no faig ni una cosa ni l’altra, que porto un malestar a sobre del que no em puc desfer sense utilitzar el recurs fàcil, la evasió

Ara mateix, a dos dies del pont i amb una setmana de vacances pendent de col·locar, puc dir que tinc la urgent necessitat de fer vacances, d’experimentar uns dies de descompressió mental i a ser possible física, que m’acabin de fer la posta a punt. Sort que tinc que aquests dies no trigaràm a arribar. Espero no petar abans.

sona: Goran Bregovic – Kalasnjikov (per anar fent una mica de neteja…)