Quatre dies sense esciure res. Això que faci bon temps no és molt compatible amb el blog, i mira que des de l’últim post hi ha hagut molts motius.

El dia 1 d’abril vaig fer 100 mil kilòmetres amb el cotxe. Ja se que a molta gent no li fa ni fred ni calor, però mira, a mi si que me’n fa. Sort que em va enganxar parat en un semàfor perque sinó no se pas com hagués fet la foto, bé si que ho sé, però millor no haver-ho fet. Lo d’anar amb cotxe em va a ratxes, ara per exemple l’agafo molt, però durant llargues temporades he anat amb tren. Cent mil quilòmetres en 5 anys no està malament.

El mateix dia al vespre vaig anar al meu primer Pizza & Blogs (’Chispas’) convocat per Chicle al que hi van assistir Fear , Desenfocado, Alberto Bastos, Capo. Com a experiència va estar bé, sobretot els preliminars, perque cal recordar que no coneixia pas a ningú i que haviem quedat en un lloc que estava ple a petar. Vaig estar 20 minuts examinant tothom abans no em vaig decidir a començar a preguntar si estaven allà per una "quedada d’internet". Per sort la meva intuició no em va fallar i vaig encertar a la primera. M’ho vaig passar força bé tenint en compte que no els coneixia de res i que quasi no vam parlar de blogs. La conversa va voltar bàsicament per l’oci en tots els seus camps. A la segona suposo que ja estar més ’sueltu’ com acostumo.

El divendres al vespre a celebrar l’aniversari del Dani a Sant Cugat (28? 29? quina mala memòria…) en un restaurant que per variar també estava a petar. Em sembla que erem vuit o nou en una taula de sis persones, visca la germanor!! Per cert, que els de la taula del costat també estaven d’aniversari i vam fer uns càntics conjunts, vaja liant-la una mica… Després a fer una mica de ballaruca pels ‘puestus’, però jo, amb la calma que a l’endemà m’havia de llevar d’hora.

I calia llevar-se d’hora per anar a una calçotada, suposo que la última de la temporada, a casa del meu tiet de Lleida, del que vaig aprendre els trucs per coure els calçots. Encara em falta molt per aprendre, perquè la veritat és que estaven boníssims. De segon, xai ,conill criat a casa i pollastre a la cassola segons una recepta ’secreta’ i després pastís de nata. Per variar vaig menjar fins que no vaig poder més. A vegades cal no pensar en el colesterol. "Una vez al año no hace daño"….o era al mes? és igual, ara jastà fet.

Massa coses per poder escriure.

sona : Ronny Jordan – The Jackal