Aquí estem, primer post de l’any. L’altre dia no se a qui explicava una anècdota que no se d’on vaig treure, que anava d’una empresa on cada nit se’ls reiniciava, més o menys a la mateixa hora, no se quin servidor super crític i no tenien cap mena de pista sobre les causes. Després de mirar-ho, provar-ho i inventar-ho tot encara seguien sense la més mínima idea de què coi estava passant. Tant desesperats estaven que al final algú es va oferir per passar la nit en vetlla davant de la pantalla vigilant totes les alertes i registres en temps real. Quan passaven deu minuts de la hora fatídica es va obrir la porta de la sala i va entrar la senyora de fer feines:

– “Buenas noches!, trabajando hasta tarde eh? enchufo
aqui el aspirador un momentito y no le molesto mas eh?”

Ja se que és la típica història que no saps si és llegenda urbana o no, però avui quan he arribat a casa he tingut la mateixa sensació que deuria tenir aquell currante. Tenir la web allotjada a casa, un pis de lloguer amb una instal·lació elèctrica molt deficient (vaja , que necessita millorar molt) té els seus desavantatges, i és que sovint salta la corrent i si no hi ha ningú es queda tot parat. Ja havia vist des de la feina que la web no funcionava, i he pensat que segur que es tractava del mateix de sempre, però no! aquesta vegada el cable d’alimentació del router s’havia desenganxat per una tibada. Podria investigar altres opcions com ara posar un SAI, allò del wake on lan o inclús altres coses més extranyes, però potser el més senzill seria contractar un hosting com cal i oblidar-me d’un munt de problemes. Suposo que després potser no em faria ‘tanta’ gràcia.

Actualització: Avui 17 de gener ha tornat a marxar la llum i la web ha esta parada almenys tota la tarda i finalment m’he mirat el setup per a posar lo del wake on lan, d’aquesta manera potser estarem online més estona….