Que n’s de curiós el món!! Avui, un dimecres qualsevol, a una hora tonta de mitja tarda, m’assabento de certes coses que em xoquen. Seguint el principi d’inèrcia, al primer moment no em fa ni fred ni calor, i la meva cara d’incredulitat només la supera la de sorpresa del missatger, que se’n fa creus que no salti d’alegria. Francament, en aquell moment no estava pas per orgues. Al cap d’una estona, i amb l’ajuda d’un parell de Voll Damm’s, les coses ja han agafat una perspectiva diferent, una mica més tard jo mateix m’anava adonant que potser si que era una cosa bona, i ara al acabar el dia, estic content que algunes coses vagin ‘parriba’. De fet aquesta tarda he viscut un parèntesi del món. Tots els principis que tinc i que la realitat s’ha encarregat de fer-me veure que són mentida, de cop s’han revelat i han esclatat amb força durant un instant. Ha estat ‘brutal’!!!. Ja sé que una flor no fa estiu, però ara veigque n’hi ha hagut una, i que segurament durant un temps n’apareixeran d’altres. Noms això ja fa veure les coses una mica millor.

Per cert, encara no he tingut temps d’arreglar el problema d’ahir del blog ni tampoc penjar les fotos de la boda del dissabte passat, que per anar fent boca dir que n’hi ha 279. I això només les meves, perquè tal com vam dir, cal fer un sopar i posar-les totes en comú i gravar-les en un cd perquè tothom tingui totes les proves del delicte. Estic impacient.

Ah! i una altra cosa. Ja he trobat la forma d’escriure més. Ara noms cal aplicar-la.

sona : Nitin Sawhney – Tides