Ja fa força temps que es va començar a sentir a parlar del book-crossing com una nova forma d’accedir a la lectura, compartint llibres, o alliberant-los, com anomenaven al fet de deixar un llibre al carrer tot esperant ser trobat. Recordo que em vaig apuntar a un parell de webs on representava que s’anava actualitzant una llista de llibres alliberats i on podies consultar el recorregut que anaven actualitzant els que s’anaven trobant els llibres. Va estar sortint a mitjans de comunicació durant força temps, tots dient més o menys el mateix, que si hi havia un arbre amb un forat, que si això que si allò… Reconec que vaig estar una temporadeta mirant a veure si em trobava algun llibre alliberat però cada vegada menys.

Aquesta tarda en sortir de la feina m’he trobat un llibre al carrer. Malgrat que fa temps que no segueixo l’actualitat d’aquesta moda, el fet que estés dins d’una paperera em fa sospitar que no era aquest el cas. Una paperera per definició semblaria un bon
lloc per a un llibre però no pas si esta plena de deixalles. Una excepció es pot veure als vagons de Renfe, on les papereres acostumen a estar buides, i serveixen per desar els diaris gratuits que llença la gent amb un atac sobtat d’ordre , fins que algú altre els agafa. Pel que costa el diari , jo prefereixo donar-lo a qui tingui al costat ja que em fa rabia que la gent tingui tanta mentalitat de ‘usar y tirar’, sobretot tenint en compte que amb el què t’ha costat no és que puguis dir que és teu.

El llibre en questió és ‘Minoria Absoluta al país del tripartit‘ d’en Toni Soler , Manel Lucas i Queco novell i la colla del programa de RAC1 que malgrat no l’he escoltat mai, sempre me l’han recomanat, i veient del pal que van a ‘Polònia‘ no m’estranya. L’he estat mirant una mica per sobre i com que esta editat a l’abril de l’any passat hi ha moltes coses que ja estan una mica passades, sobretot tenint en compte que ja no hi ha tripartit. Tot i que ja es veia que ni bookcrossing ni res de res, m’ha fet peneta veure’l a la paperera i he volgut fer d’anti Guy Montag i me l’he endut a casa. Segur que estara millor.