Tornant en tren de la feina aquesta tarda, a l’alçada de Barberà del Vallès, de cop i volta s’ha començat a sentir un soroll molt fort a sota el vagó, ben bé com si estéssim passant per un munt força gros de les pedres de la via. Els que llegien han aixecat la vista, els que escoltaven música han parat atenció , els que dormien s’han despertat, tothom ha deixat de fer el que feia i hem començat a mirar-nos entre nosaltres tot esperant alguna cosa. He de reconèixer que durant els deu segons que ha durat el soroll, he pensat que el tren podia arribar a descarrilar. Resulta sorprenent la rapidesa amb que podem canviar els nostres paradigmes i relativitzar-ho tot en un obrir i tancar d’ulls.