No sé pas quin dia va ser el que em van preguntar quan volia agafar les vacances i jo vaig contestar super convençut que al setembre. Després d’un dels agosts més llargs que recordo, avui per fí, començo tres setmanes de vacances. JA TOCAVA!!!

Una de les coses en les que m’he pogut fixar molt bé aquests últims dies és en les cares dels que tornen de vacances quan entren a la oficina. Molt més morenos que quan van marxar i amb un rictus mig resignat d’haver de tornar a treballar sabent que ja s’han acabat , però també mig burleta perque és precisament aquest uns dels millors moments de les vacances: el de restregar-les per la cara dels que no n’han fet. L’altra cosa que també he pogut observar és la ‘envidia cochina’ que despertes als que acaben d’arribar, quan els dius que les feines que pensen fer amb les energies renovades per les vacances no es podran fer perque el menda també te dret a unes vacances, i per si algú no ho recorda, encara no les ha fet. És llavors quan exclamen indignats : “que cabró!!!”. Perdó?!?!!!?!??!?!.

Al final he acabat volent pensar que aquestes frases són com una mena de falsa cortesia, com aquelles quan et trobes algú i us pregunteu “com et va?” pero en realitat no interessa a cap dels dos , de fet moltes vegades ni tan sols es responen aquestes preguntes. Això sobretot ho vaig veure quan fa un parell de dies em vaig trobar pel carrer a una ex-companya de feina.Quan li vaig dir que agafava vacances el divendres, obviament em va dir,” que cabró!!!!” i jo li vaig preguntar que si ella ja les havia fet i em va contestar “no, jo tambe les agafo ara al setembre”. Això si que em va descol.locar, ha treballat tot l’agost igual que jo, s’agafa les vacances al mateix temps que jo i em diu que soc un cabró. Jo no li vaig contestar amb la mateixa exclamació, però ja vaig veure clar que sigui quina sigui la situació, sempre que algú et digui – “Agafo vacances”-, tu has de dir ben convençut – “Que CABRÓ!!!!”

Louis Amstrong – I Was Doing All Right