Surto de festa i la gent em pregunta, ‘Albert, perque no escrius res ultimament?’, i jo els dic, ‘bueno, em sap greu, pero es que ara mateix no tinc res a dir’. No se pas que esperen(espereu) que posi en aquestes pagines però ara mateix no puc pas posar res de res. Crec que ultimament m’ha donat per com creixer, no se, pensar coses que potser hagués hagut de pensar abans, haver assimilat d’una altra forma, molt més abans. Dir que no tinc res a dir em ve d’estar de reformes, de reformes d’esquemes, de reformes de principis, de reformes de cabories, de reformes d’habits, vaja, de reformes grosses, importants, de consideracio. Unes ‘peasso reformes que te cagues’. A veure si no es transformen en la obra de la Seu, i sino doncs tant és.
bonanit. Me’n vaig a dormir que dema m’he de llevar a les deu per anar a emborratxar-me per oblidar un ratu.