Doncs porto uns quants dies força tranquil , bé, direm un parell, per no exagerar. Avui m’he tornat a mirar els nivells de colesterol perque tenia visita amb la dietista. No és que m’hagi tornat un metro-d’aixonsins que esta tant de moda ara, he de recordar que no fa massa el tenia quasi a trescents, que si bé a escala còsmica, econòmica o com es vulgui mirar no és un valor gaire gran, quant es refereix a colesterol és un numero que comença a fer por. La questió és que avui he donat 217. Visca, Visca!!!!. Per sort, fer semi-bondat té les seves recompenses, perque la veritat, si m’haguessin tornat a sortir els mateixos nivells ja si que deixo de preocupar-me i ho engego tot a prendre vent i llestos. Així que m’he presentat tot cofoi a la consulta. Primer tot molt bé, després la cosa ja s’ha començat a torçar quan m’ha preguntat com duia el tema de fer exercici. Nul. Més tard, quan m’ha preguntat per el tema de la beguda i , per exemple que vaig sopar ahir, no ha posat gaire bona cara en dir-li que em vaig prendre dues gerres de mig de cervesa. Que vols? no ho puc pas fer tot alhora!!!. Això si, m’he compromès a fer una mica d’exercici (pujar escales? caminar enloc d’agafar l’autobus?) i vigilar de no beure com un pre-alcoholic anònim. No és pas que tingui problemes amb la beguda, però quan estas parlant amb algú que diu que els caps de setmana pots fer un extra i prendre’t un parell de cerveses, és difícil fer-li entendre segons quines coses. Que fàcil que és parlar…Tot plegat però, fa que estigui tirant a bastant content, que també va bé de tant en tant.

Talking Heads – Road to nowhere