He vist que fa molts dies que noms parlo de festes o de paranoies rares i que tinc altres seccions literalment abandonades. No s que no hi hagi coses a dir, però potser no em motiven tant.

Avui però, tinc la necessitat de parlar de ‘Lost in translation‘, encara que estigui al curro i no ho hauria de fer. No se ben b en quin sentit, però m’ha deixat tocat. Potser per la estètica de Tokio, potser perque el Bill Murray sempre m’ha caigut b, potser per la dolçor de la Scarlett Johansson, potser per la gran banda sonora, potser per veure gent sola estant sol, o potser tan sols va encertar el moment, però avui no paro de pensar-hi.

sona : OST Lost in translation – Air – Alone In Kyoto