Ja fa temps, un dia vaig parlar del calendari de Precarios, on hi apareixen joves (i no tant joves) investigadors que despullats reivindiquen una millora de les seves condicions laborals. La questió s que hi surten 6 nois i 6 noies, tots amb unes fotos molt txules, que fan que vingui qui vingui a casa, en veure el calendari, l’agafi i repassi tots els mesos com a mínim un parell de cops. Tot i que pugui quedar molt materialista, tothom deixa veure les seves preferències -“Aquest noi del mes de Juny és molt ben plantat!”, o – “Quina cara deu fer la noia del mes de Juliol?”. Vaja, que un calendari tampoc no dona per gaire més que per comentar la part que es veu… Jo com tothom, ja me l’he mirat tot, i diverses vegades també. I he de dir que la noia d’aquest mes la trobo guapíssima. Com si fos la Gioconda de la casa, sempre m’ha acompanyat totes aquestes estones, però malgrat el temps que hem estat junts encara no m’ha dit mai res. Ara que demà hauré de passar la pàgina del calendari no la veure tant sovint.

sona : Zamfir – The lonely shepard ( ost ‘quilbil u’)