Avui ha estat, per dir-ho d’alguna forma, un dia molt diferent. De fet les últimes dues setmanes, en un cert altre sentit, tamb ho han estat força. No em trobava com per escriure gaire coses perque estava molt desubicat tot i que altra gent si que ho va poder fer. Jo ja no ho penso fer. Alhora, aquests dies he fet coses molt txules que es van perdre el seu post perque no m’hi veia amb cor. Això no pot pas ser, per això avui parlar de les tres ultimes grans farres…( de les ultimes dues setmanes:o !!!!) perque em ve molt de gust recordar lo bé que m’ho he passat.

Tal com ja avançava al post del dissabte, aqui en passaria una de grossa, i sí, la veritat és que la calçotada d’ahir la recordar com un dels dies que millor m’ho he passat de la vida, en serio, si, de la vida. M’ho vaig passar molt bé. La amfitriona s’havia dedicat a dir a tohom que ens trobavem que vinguessin a la calçotada, deia que així seria més guai….He de dir que quan després de fer les trucades pertinents van confirmar la assistència 62 persones, la cosa ja començava a pintar com la cabina dels ‘Hermanos Marx’ , i és clar, jo ja no ho veia tant clar. Ms avall podeu veure els numeros que vam estar tractant. El divendres vaig anar a dormir força tard perque també havia sortit de festa ( la segona), així que quan el Xavi va aparèixer a casa a les 11 per a anar a comprar, el món em va caure a sobre. Després per la tarda vam anar a Lo Palauet el Juan i jo per netejar tot el pati. 4 bosses de brossa de tamany industrial i un munt de ‘cacones ‘ de la gertrudis, la gallina de la casa., van fer que els meus ronyons acabessin queixant-se amb raó. Prou com per no sortir un dissabte, ‘oju’!!!.

Diumenge al matí, cafè ràpid , i de pressa i corrents a carregar els calçots i la carn, ens haviem adormit. Arribem i som els primers. Tants calçots junts esperant a ser cuits i el foc per començar a fer van aconseguir estressar-me. Va ser l’unic moment del dia que em vaig atabalar més del compte. Un cop amb els 4 focs en marxa arribava el moment de posar els calçots. No ho havia fet mai però s’havia de fer com fos, així que endavant. He de dir que l’any passat vaig anar a una calçotada a casa del meu tiet de Lleida , que els feia enganxats amb uns filferros per així poder donar-los la volta a tots alhora, i que si no hagués estat per aquesta tècnica encara hi seriem ara. El Quim i jo, a la segona tongada ja li haviem enganxat al ‘truquillo’, i ens vam convertir en Els senyors dels calçots, en membres de la Comunitat dela Graella, els ‘putus amos’ , vaja. Potser per això la gent ni s’hi acostava a veure les evolucions de les cebes en questió. En un parell d’hores o tres després , ja els haviem fet tots, ja es podia començar!!!!

Com que al final només erem 40, l’allau de ‘buitres’ al voltant de la taula no va passar de lo habitual. Tothom, tot i que d’empeus, va poder menjar tant com va voler. Prou com per tot i ser quasi la meitat de gent, ens acabessim tots els calçots (ho recordo, 1100!!!). A la tongada de butifarres jo ja vaig tirar la tovallola, però la gent encara s’hi va animar força, eh Juanjo? Després, pastís per l’Elena que va fer 27 anys, felicitats !! , i a partir d’aqui tothom es va dedicar a pulular i xerrar amb la penya, a més feia molt bon temps i s’estava molt i molt bé. El que fa la màniga curta, eh!! primer dia!!.

Més tard es va muntar una mena de jam session de guitarrilles Amb el Xavi, el Juanjo, El Germàn, El Chus i el Pablo i tot un reguitzell d’espontanis, entre els que m’hi vaig presentar jo, que es van dedicar a destrossar grans clàssics com per exemple el Joselito del Kiko Veneno, el muerto vivo del Peret, etc…Va ser lo millor del dia, feia molt de temps que no reia tant i m’ho passava tant bé. El Dani improvisant i la Marta fent tots els animals del zoo, senzillament espectacular.

En resum, de lo millor que he fet a la vida, de veritat

Yann Tiersenn- La Rupture