La última festa que vull explicar, de fa 10 dies, va ser la trobada amb els alumnes de COU. Era el divendres de la setmana passada i vaig arribar tarda al sopar perque estava a la concentració que es va fer a Barcelona en senyal de rebuig al terrorisme. (el tema del que no vul parlar) . De dies abans que tenia com un neguit de pensar que quan em trobés la gent no me’n recordaria de com es deien, però en arribar, molta gent ja estava entaulada , i clar, vaig passar saludant un per un sense entrar en gaires detall. A mida que els anava veient em venien, de cop, el nom i els cognoms, com si fos la llista de classe. Vaig flipar, recordava tothom.

Després d’un brindis d’agraiment per la Mireia, que ho havia estat preparant desde desembre, endavant amb el sopar. Merder, riallades, vi, anècdotes, guases, més vi, bromes antigues, encara més vi…. Havent sopat , vam anar a un local que ara es diu Bizarre, que tot i que no hi vaig gaire, cada vegada té un nom diferent. Pel carrer ja la vam liar una mica…sort que ara som responsables….‘deu meu senyor‘….I ja per acabar el ‘descantille’, a la tipica discoteca a la que no em deixen entrar mai, una mica de patiments amb les sabates, la camisa, les grenyes, etc …i al final cap dins…fins que van tancar. Com havia de ser.

El resum de trobar-se amb gent, alguns dels quals feia12 anys que no veia, es que encara ens conservem tots força be, molt cabell, poques panxes (de consideració) i molta marxa i bon rotllo. L’any que ve altre cop no?

sona: Pauline en la playa – Atlas