Avui he estat tot la tarda xatejant amb una amiga durant més de dues hores. Després de parlar de les tonteries típiques d’aquestes converses i a arrel que em preguntés qui era en Bucay (l’havia mencionat en el post anterior) , la conversa ha acabat tractant de la vida, els problemes que tenim, com els encarem i coses per l’estil. Si és que qui no té un all té una ceba. En el fons molta gent tenim els mateixos problemes, encara que no els acostumem a airejar. Doncs de tot això és del que ens parla en Jorge Bucay en els seus llibres. El vaig conèixer amb "Dejame que te cuente", on Demian, un adolescent que va a teràpia amb el psicòleg Jorge, li planteja una serie de dubtes i preguntes que li surten en el dia a dia. En Jorge sempre contesta a les seves preguntes amb un conte, sense més explicacions, un conte que al receptor el fa reflexionar per trobar les propies respostes. Moltes vegades em sento perdut com en Demian però no tinc un lloc a on anar a buscar les respostes, per això sovint recordo els seus contes en les situacions de cada dia. També em passa molt quan és algú altre el que m’explica els problemes, sembla com que els identifiques més clarament i de seguida recordes un conte que hi aporta quelcom. Quan els problemes són els meus és més difícil. Després vaig llegir "Cuentos para pensar", on directament hi trobem els contes sense cap mena de fil argumental. A la meva germana el tió li ha cagat "Cartas para Claudia" que pel que sembla va ser el primer llibre que va escriure ( de un total de 7). Quan se l’acabi li demanaré per llegir-lo jo… (plis).

Hi ha tants fragments dels seus llibres que em semblen genials que no acabaria, però el que més em ronda el cap últimament és :

La magia solo dura mientras persiste el deseo

sona : Skunk Anansie -Tracy’s falw