Algú ha dit que els dilluns no hi pot haver sorpreses? Doncs s’equivoca. Em refereixo a les bones sorpreses s clar. Les Males sorpreses no existeixen, de fet se’n diu d’una altra forma: putades. Però aquest no és el cas, avui ha sigut una sorpresa bona. El que tenen les sorpreses és que són inesperades, (obvi oi?), i per això sempre hi ha un moment que em ve la pregunta del ‘Com és aixo?’, un petit dubte existencial, el retorn a les creences velles del Maktub i finalment la veritat que ara em crec.

M’encanten les sopreses.

sona: Bjork – Human beaviour