Tinc moltes ganes d’anar a veure el concert d’Antònia Font a la festa Major de Terrassa . Wah Yeah!!!! :D
Ja van dos posts a 37signals que em fan escriure, en aquesta ocasió comenten el cas d’Edith Macefield, una iaia de 86 anys que va morir, a casa seva com volia, aquest 18 de Juny passat a Seattle i que va esdevenir sense pretendre-ho, un símbol de resistència contra el mobbing inmobiliari. Malgrat que li van arribar a oferir fins a 1 mil·lió de dòlars mai va accedir a vendre la seva petita casa que va quedar rodejada per un gran edifici comercial. Resulta irònic que qui més la va cuidar durant l’últim any i mig, fent-li encàrrecs, ajudant-la desplaçar-se i portant-li, i fins i tot, cuinant-li els àpats, fos el cap d’obra de l’edifici que engullia casa seva. De fet es veu que la inmobiliaria es planteja mantenir la casa com una mena de museu de com era el barri abans!!!
En aquest article d’octubre de 2007 en un diari de Seattle explicaven la seva vida i la seva postura amb la situació: “I don’t want to move. I don’t need the money. Money doesn’t mean anything”, tot auna declaració de principis. Ara el mateix diari es fa resso de la seva mort.
Aquí també es veuen cases velles en aquesta situació, a Sabadell mateix n’hi ha alguns exemples, i una cosa semblant va passar amb la casa de planta baixa amb pati al darrera on vivien els meus avis, que es va haver de malvendre per no quedar com la de la foto. Aquest és un exemple de resistència que fa pensar si cal anar destruint tot lo vell per fer-ho nou a canvi que alguns s’embutxaquin un munt de calers.
Acabo d’arribar a casa i complir amb la iniciativa de baixar firefox 3 el dia del seu llançament per mirar de fer un rècord guiness de descàrregues. En un primer intent no he pogut pq la web estava col·lapsada, pero de cop he pogut entrar i ha baixat a quasi 300 KB/s Kb/s!!
Si que es veritat que em sento una mica aborregat pq tothom esta parlant del mateix, a hores d’ara EUA ha fet 440mil descarregues, Alemanya 118mil i espanya 101mil, però també he de dir que penso que es important fer-ne el màxim ressò ja que molta gent no desconeix que hi ha altres OPCIONS, i no només en els navegadors web, el programari lliure ES UNA OPCIÓ que tots tenim al nostre abast. Alimentar grans corporacions i empreses sense saber que podem triar em sembla molt i molt trist. Massa vegades he sentit coses de l’estil de “no tinc la icona d’internet” a l’escriptori i si que es veritat que la gent no es capbussa a la primera, però si se’ls presenta una bona alternativa i en queden satisfets, potser en una altra ocasió en buscaran una altra. De fet ara mateix tohom en parla i fins i tot i ha una enquesta a elpais , tot i que potser avui no es un bon dia per tenir uns resultats fiables, ja que guanya firefox amb un 80%.
Teniu de temps fins demà a les 7 de la tarda per baixar firefox 3.0 i intentar fer el rècord
Veig a 37 signals aquest genial anunci futbolístic sobre la simplicitat, exemplificada en aquest cas per la selecció holandesa, que per aquestes dates d’eurocopa i veient com els hi va, ve força al cas.
Avui havia de fer molta feina i al final no n’he fet gaire (ejem) tot i així ha estat un dia força diferent. Al matí, aprofitant que els primers diumenges de cada mes és gratuït, he anat al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa (mNACTEC) a veure la demostració que fan de la gàbia de Faraday.
La demostració ha estat, diguem-ne, correcta, però un cop erem allà hem vist que coincidia amb una exhibició d’helicòpters i avions(d’interior) de radio control organitzada per el Club d’Aeromodelisme de Terrassa en motiu del seu 25 aniversari. En un primer moment no hi havia gaire gent però de seguida s’ha anat omplint. Tot i que de petit passava hores i hores muntant maquetes d’avions, no havia vist mai volar les d’helicòpters i tampoc dels avions ultralleugers que només poden volar a l’interior. No cal dir que m’ha encantat. També hi havia diversos models d’avions a motor de benzina que evidentent no s’ha pogut fer a dins del museu, tot i així el proper diumenge a les 11 del matí al camp de vol de Can Boada tornen a fer una exhibició, en la que si que es podrà veure’ls volar i fins i tot oferiràn passejades amb helicòpter a un preu força economic (tamany real). Us deixo un video(dels primers que pujo al flickr) , algunes fotos txules i l’enllaç a l’album del flickr amb més videos i fotografies.
Per cert que parlant de fotos, també hi ha una exposició sobre la fotografia molt i molt interessant, amb un munt de càmeres i material vell que m’agradaria tornar a veure amb més temps. He aprofitat per fotografiar alguns altres cartells de motivació en el treball, estil retro i he acabat de penjar les fotos que tenia pendents de la sortida al Parc del Laberint del Laberint d’Horta. Un dia diferent.
Es veu que avui és el cinquè aniversari de wordpress, el gestor que aguanta aquest blog. Curiosa coincidència que dema també sigui el cinquè aniversari de lliurealbir, tot i que inicialment no l’utilitzava. Els primers posts formaven part d’una pàgina html estàtica que editava a mà, com aquella dita de “en casa de herrero cuchara de palo”, i no va ser fins al cap de uns dies que vaig instalar blogx, un cms en .NET ja que en aquell moment tot s’executava en un XP amb moltes limitacions. No va ser fins a l’octubre del 2004 que vaig migrar a wordpress, en aquell moment em sembla que era la versió 1.2 (i fins avui). A l’octubre de 2005, quan va sortir la ubuntu 5.10, va ser quan em vaig decidir a passar-me a un servidor LAMP i començar a tocar el programari lliure :D
Com que un dels majors riscos dels blogs és que es deixin d’actualitzar i caiguin en l’oblit del su creador, sembla que de cap manera es pugui passar per alt el publicar un post en els aniversaris d’un blog ( tot i que el segon no vaig ho vaig fer) . És força curiós rellegir-se’ls passat tot aquest temps:
- En el primer aniversari , ja em feia les mateixes preguntes que als posts dels ultims dies, es veu que no he avançat gaire. No us perdeu la foto de les meves metodologies per combinar desenvolupament i àpats.
- En el tercer aniversari , tampoc m’organitzava gaire bé i amb prou feines tenia temps de complir amb el post d’aniversari. Què em recorda aixo? f(^ ^)
- En el quart vaig deixar una captura del disseny original del blog, que de fet vaig mantenir durant els primers tres anys i mig,
Mentre segueixo amb els meus dubtes, esperava tenir-los resolts després de cinc anys, aquest serà el post que fa 550. Déu n’hi do!!! En fi, una ronda de birres virtuals per als pocs però incondicionals lectors :P
Després dels comentaris al primer post sobre els motius pels quals escric poc, potser no caldria aquesta segona part, però ja la tinc escrita i no vull deixar de rebre més comentaris valuosos, que veig que us ha agradat el tema :P. Som-hi
2. L’anàrquica gestió del temps lliure i el comprometre’m alegrement a un munt d’activitats que després m’atropellen.
- No tinc unes rutines diaries fixes, a part de la feina, que em permetin planificar el temps lliure per saber minimament de la quantitat que en disposo, així costa molt trobar el moment d’escriure o sovint et trobes amb l’altre clàssic, quan en tens ganes no pots. Mai he sigut dels que manté al dia una agenda i totes aquestes eines del tipus GTD les trobo molt interessants però no em cuallen.
- M’agrada més tocar àmbits diferents que aprofundir exclusivament en un únic tema, però sovint tots plegats requereixen més temps del que tinc i augmenten els conflictes d’agenda, provocant stress innecessari i sovint havent de descartar coses, quedant mig retratat(o del tot)
- Si que agafo però, altres rutines que no tenen un resultat tangible i em treuen temps. Estar subscrit a quasi 300 feeds i estar en una desena de xarxes socials i altres tantes llistes de correu, encara no se si m’ajuda o em perjudica.Sense oblidar les tasques de manteniment informàtic que cal fer de tant en tant, ja sigui del servidor web allotjat a casa, del proxy de guifi, de les fotos, etc, etc…
És característica dels procrastinadors el voler fer tant bé les coses que mai hi ha el temps, les eines o els recursos necessàris i imprescindibles per fer el que vols fer de la manera que ho vols fer, deixant-ho per més endavant. Aquesta imatge de la dreta es la que porto com a fons de pantalla del telèfon mòbil per mirar de recordar-me que el que no faci avui, té un risc elevat de que quedi per fer, tot i així n’hi queden força.
No és que vulgui escriure més sovint, perque si no escric, doncs no escric i llestos, però si que l’organització del temps és un aspecte que m’agradaria millorar en general. Si de retruc escric més sovint, faig exercici regularment, llegeixo més o qualsevol altre bons propòsit, millor que millor. Algun bon consell? ;-)
Fa uns dies que vinc fent una llista mental dels notius pels quals últimament no escric gaire en aquest blog. De més a menys pes seria aquesta: (parteixo el post en trossos perquè m’ha sortit molt llarg)
1. No tenir decidit quin nivell de privacitat vull tenir a la xarxa, i per tant, què vull explicar i a qui. Des que vaig començar el blog, quasi fa cinc anys, m’he amagat darrera un nick tal com era majoritari en aquella època, però aquest anonimat fictici no m’acaba de fer el pes. per començar:
- No és gens dificil averiguar el meu nom
- Hi ha temes personals sobre els que no escric perque se qui ho llegirà i això em provoca una auto-censura. Fa un temps sabia fins i tot quines adreces ip tenien alguns dels meus lectors
- Hi ha temes més tècnics que no se com encaixar. Els coneguts no entendran res i els qui m’interessa que ho vegin/critiquin/valorin no ho associaran a la meva persona, a més, fer servir un nick a fòrums professionals no em sembla professional. De fet en xarxes socials de contactes professionals tipus xing o linked-in hi tinc públic el meu currículum però no es menciona aquest blog i a l’inrevés tampoc. No cal perseguir el reconeixement(tots ho fem i els bloggers encara més) perque si i prou, però tampoc ocultar-se.
- El fet de saber que gugel deixarà constància de tot, tot i tot, sovint m’estressa, així per exemple em costa posar per escrit la meva opinió sobre qualsevol cosa, ja que no se si d’aquí un temps seguiré estant d’acord amb mi mateix. Alguns dels posts del principi els llegeixo i preferiria no haver-los escrit, pero ja és tard. Els podria modificar però és inútil, lleig i poc elegant. Podria matisar-los en un altre post però encara els faria més visible. El mateix es podria dir del munt de comentaris que vaig deixant per altres blogs però amb l’afegit de no tenir-ne cap control.
- Per motius similars tinc privades un 75% de fotos del flickr(14mil en total). Si em preocupa força la meva privacitat, encara em preocupa més la dels altres a qui jo podria perjudicar, i no parlo per parlar perquè alguna vegada he hagut de donar explicacions per penjar una foto on es veia quelcom inconvenient. Tot i així no puc controlar les fotos d’alguns dels meus friends que no tenen la mateixa cura amb aquests temes i que un cop pujada la foto treuen el sentit a tots els meus esforços.
Presentats els meus dubtes, podria:
- Mantenir diverses identitats, arreglant alguns dels conflictes, però que em donaria encara més feina.
- Sortir de l’anonimat, capbussar-me a la xarxa ben nu i sense cap recança tot encomanant-me al bon karma universal
- Seguir com fins ara, deixar-me de cabòries i anar a fer una cervesa en una terrasseta enlloc d’escriure aquest post
Demà més.
De quasi un mes i mig de fotos en deixo les preferides.
Roba estesa a un balcó de Peralada
Taula parada al restaurant la Vinya Nova d’El Bruc
Teulats de Peralada
El Pirineu Oriental
Avui fa un mes just de l’últim post. Un mes és força temps però com a excusa tinc el canvi de feina, la readaptació als horaris i el temps dels transports que fan que amb prou feines hagi tingut el moment o les ganes de postejar i que hagi aparcat tots els “hobbies”.
Ara mateix tinc ganes d’explicar que després de molts anys de donar-hi voltes, no caldrà esperar més, esta confirmat, aquest serà l’any d’Islàndia (^ ^)y
Ultims comentaris